Alsina presenta a Suïssa la Declaració de Ginebra, una iniciativa conjunta del Govern i Access Now per avançar cap a la regulació internacional de les tecnologies de vigilància

La consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, ha participat aquest dijous en l’acte de presentació de l’anomenada Declaració de Ginebra sobre Vigilància Selectiva i Drets Humans, un compromís col·lectiu per defensar els drets humans en l’era digital i promoure una regulació internacional de les tecnologies de vigilància dirigida impulsat conjuntament pel Govern de Catalunya i l’ONG Access Now. La iniciativa s’afegeix al debat global sobre la protecció de la privadesa en l’era digital, denuncia les amenaces que representen les tecnologies de vigilància dirigida i proposa un marc de protecció on es garanteixin els drets humans.

La presentació de la Declaració de Ginebra s’ha fet en el marc de l’acte "Spyware: a threat to human rights and democracy", organitzat per Access Now, una reconeguda organització civil internacional líder en la defensa dels drets digitals, i el Govern de Catalunya, amb el suport de la Delegació del Govern a Suïssa, coincidint amb la celebració del 51è Consell dels Drets Humans de les Nacions Unides que té lloc a Ginebra aquest mes de setembre. La Declaració ja ha recollit el suport d’una trentena de destacades institucions i personalitats.

El Govern de Catalunya fa una crida internacional i es compromet amb aquesta Declaració a establir una moratòria global a l’exportació, venda, transferència, servei i ús de tecnologies digitals dirigides fins que s’estableixin salvaguardes rigoroses dels drets humans per regular aquestes pràctiques. En aquest sentit, l’executiu té la voluntat de treballar per assumir un compromís per declarar Catalunya territori lliure de programari de vigilància dirigida, una fita que situaria el país com el segon territori al món en posicionar-se en aquest sentit després de Costa Rica.

Durant la seva intervenció, la consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, ha posat en valor que “l’acció exterior catalana és coneguda pel seu compromís amb la protecció de la democràcia i els drets humans arreu”. Segons Alsina, la Declaració “suposa una aposta per aturar l’amenaça per a la democràcia que suposa l’ús indiscriminat de la vigilància dirigida i per assegurar que les tecnologies digitals estiguin al servei de les llibertats i dels drets civils”. “Si com a societat estem disposats a sacrificar els nostres valors en nom de la seguretat, què quedarà per protegir?”, s'ha preguntat. En aquest sentit, el llançament d’aquesta iniciativa “representa esperança en la nostra lluita contra la vigilància indiscriminada” i ha fet una crida a signar la declaració.

En començar a treballar en la Declaració fa uns mesos, el vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, va assenyalar que “Catalunya és i vol seguir sent un país capdavanter en la defensa dels drets digitals com un dels drets humans del segle XXI”. Per la seva banda, la directora general de Nació Digital i Agenda Urbana, Maria Galindo, ha insistit en la seva participació en la taula rodona d’aquest dijous a Ginebra que treballar amb Access Now i amb les entitats signatàries de la Declaració “és un pas ferm en el compromís del Govern per liderar la defensa dels drets digitals”.

Pel que fa a Access Now, l’organització ha assenyalat que “les tecnologies digitals tenen el poder de fer avançar els drets humans, però les tecnologies de vigilància fan el contrari: roben a les persones i a les comunitats la privadesa, l’agència i la llibertat”. L’organització de drets digitals ja s’havia fet ressò de crides anteriors per posar fi al desplegament d’aquestes eines traïdores i per exigir la moratòria immediata sobre l’exportació, venda, transferència, servei i ús de la tecnologia de vigilància digital.

L’acte ha comptat, entre d’altres, amb la participació del relator especial de les Nacions Unides sobre la llibertat de reunió pacífica i d’associació de l’ONU, Clément Nyaletsossi Voule, que ha fet el discurs inaugural de l’acte, on ha posat en relleu “la necessitat de crear un marc general per tal que aquestes tecnologies compleixin els estàndards del dret internacional i dels drets humans”. En aquest sentit, Voule ha agraït la iniciativa del Govern i Access Now, i ha assenyalat que arriba “en un moment crucial”.

Què recull la Declaració de Ginebra i qui la pot subscriure?

Des dels seus inicis, el programari espia i les eines de vigilància s’han utilitzat contra actors democràtics com periodistes, defensors dels drets humans i manifestants pacífics i, en aquest sentit, s’han documentat violacions repetides dels drets humans a través d’aquestes eines. Tot i reconèixer l’eminent rol de les tecnologies digitals en la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible, i la seva contribució a l’hora d’enfortir la democràcia i els drets humans, el creixement i l’expansió de les eines de programari espia, amb exemples recents com Pegasus o Candiru, la manca de protecció i les amenaces al dret a la privadesa demostren la necessitat d’una acció global urgent i col·laborativa.

Tenint en compte les recomanacions dels experts de les Nacions Unides per assolir una moratòria global en la tecnologia de programari espia i la tasca diligent de la societat civil, la Declaració de Ginebra és un compromís col·lectiu per aturar l’ús proliferant de tecnologies de vigilància. El document demana específicament als governs, en coordinació amb la societat civil i el sector privat, que implementin “una moratòria sobre l’exportació, la venda, la transferència, el servei i l’ús de tecnologies de vigilància digital” fins que s’estableixin garanties rigoroses dels drets humans per regular aquestes pràctiques.

La Declaració proposa, a més, l’establiment d’un “marc jurídic i polític a escala nacional i internacional que sotmeti l’adquisició d’eines de vigilància a una supervisió, consulta i control públics sòlids”, citant els principis de necessitat, proporcionalitat, legalitat i legitimitat. La Declaració de Ginebra està oberta a signatures i els organitzadors fan una crida a institucions, comunitat acadèmica i associacions en defensa dels drets humans a sumar-se a la iniciativa signant aquí.