• Imprimeix

Romeva: "La ciutadania vol exercir la seva sobirania i les institucions estan disposades a fer-ho possible"

El conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència ha presidit la darrera sessió del cicle de debats "Processos constituents al món". El cicle de debats ha permès conèixer les experiències internacionals sobre processos constituents que han incorporat mecanismes de participació i deliberació ciutadana. El professor de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra i relator del cicle, Jaume López, ha presentat les conclusions del cicle de debats en el qual s’han analitzat els casos d’Islàndia, Irlanda, Suïssa, Escòcia, Equador, Bolívia i Xile.

15/06/2017 20:06
Conclusions debats processos constituents
El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha presidit avui la darrera sessió del cicle de debats “Processos constituents al món” impulsat pel Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, en la que s’han presentat les conclusions del cicle en el qual s’han analitzat els casos d’Islàndia, Irlanda, Suïssa Escòcia, Equador, Bolívia i Xile. El professor de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra i relator del cicle de debats, Jaume López, ha estat l’encarregat de presentar les conclusions del cicle que ha permès conèixer les experiències internacionals sobre participació i deliberació ciutadana. Hi ha assistit la secretària d'Afers Exteriors i amb la Unió Europea, Maria Badia, i el secretari de Transparència i Govern Obert, Jordi Foz.
 
El conseller Romeva ha fet referència al procés constituent català en dir que “el cas català és paradigmàtic perquè comptem amb una societat civil que ha estat protagonista d’una immensa demanda a favor del referèndum d’autodeterminació” i ha afegit que “aquesta especificitat ens situa davant de la possibilitat d’impulsar una experiència modèlica en termes de modernitat democràtica". En aquest sentit, ha apuntat que “la ciutadania vol exercir la seva sobirania i les institucions estan disposades a fer-ho possible”.
 
En la seva intervenció, el conseller també ha explicat que les experiències de democràcia deliberativa en processos constituents exposats al cicle “evidencien que cada país parteix d’unes característiques pròpies que no fan possible la transposició directa de les seves experiències però, permeten elements de reflexió per a construir un model propi”, i ha destacat que “hi ha una coincidència fonamental: la veu de la ciutadania és protagonista”.
També ha comentat que “en el context internacional actual la participació dels ciutadans ja no és vista com una validació final d’un text constitucional, sinó com l’element clau per promoure i definir els textos constitucionals de nova generació”.
 
Les conclusions del cicle
 
El relator del cicle, Jaume López, ha estat qui ha presentat les conclusions del cicle de debats que “ha permès tenir el mapa internacional completament actualitzat de quins han estat els mecanismes de participació ciutadana en processos constituents al món”  i ha posat en evidència la “tendència d’implicació ciutadana en l’elaboració de textos constitucional ja que, el text constitucional és bàsic per definir la comunitat política i les institucions”. López ha afegit que també s’ha comprovat que “la constitució ha d’incloure vies de participació ciutadana perquè són una via de control alternativa a l'oposició partidària.”
 
Sobre el mètode de participació ciutadana, el cicle ha permès definir que el més adient és combinar diverses lògiques. Les fórmules que s'han posat en pràctica en els diferents processos constituents aporten diverses virtuts deliberatives i, en el seu conjunt, poden reforçar la legitimitat del procés i del resultat final. També s’ha conclòs que és important el procés constituent compti amb la participació d’experts, societat civil i representants polítics, i que cadascú tingui un paper diferent en cadascuna de les fases del procés constituent. En relació a les fases, les diverses experiències viscudes subratllen que és important acordar-les prèviament i definir els objectius i la metodologia de participació.
 
Els experts que hi han participat són la  professora de ciències polítiques a la Universitat de Dublín, Jane Suiter; el vicedirector del Centre for Research on Direct Democracy de Zurich i expert en processos participatius, Uwe Serdült; el professor de Dret Constitucional de la Universitat de València i assessor de l’Asamblea Constituyente de Bolivia, Albert Noguera; l’experta en processos participatius i constituents a Amèrica del Sud, Yanina Welp; l’advocat al Tribunal Suprem d’Islàndia i assessor de la convenció constitucional, Ragnar Adalsteinsson; i la degana de la Facultat de Dret de la Universitat de Reykijavik i membre de la convenció constitucional, Ragnhildur Helgadóttir; el professor de Dret Constitucional a la Universitat de Xile i un dels disset membres del Consejo Ciudadano de Observadores, Francisco Soto; i l’organitzadora del projecte “Democracy Max” i investigadora a l’Electoral Reform Society, Katie Gallogly-Swan.
 
El Departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència ha organitzat aquest cicle amb l'objectiu de conèixer les diverses experiències internacionals sobre processos d'elaboració o reforma constitucional que han incorporat mecanismes de participació i deliberació ciutadana. El cicle dóna resposta a la demanda del Parlament de Catalunya per disposar d’un marc d’assessorament internacional per al procés constituent català, el cicle de debats ha permès seleccionar les millors pràctiques i les experiències més significatives relatives a processos constituents.
 
Els materials recollits durant els tres mesos que ha durat el cicle de debats es faran arribar al conjunt d’institucions, i es posaran a l’abast de tothom  amb la publicació a la revista Idees, que edita el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis adscrit al Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència.