• Imprimeix

Jornades i seminaris

Jornades i seminaris disponibles per consultar:

Els dies 15 i 16 d’octubre es va impartir el curs La col·laboració entre l’Estat i les comunitats autònomes, organitzat pel Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona – Centre Ernest Lluch (CUIMPB), sota la direcció del Dr. Joan Vintró, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, amb el suport del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya. Hi va participar mig centenar de persones de tot l’Estat.

El curs, que compleix la sisena edició i constitueix un referent anual, es va dur a terme a la seu del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i va comptar amb les ponències de representants del món acadèmic i d’alts càrrecs institucionals per tal d’analitzar els instruments i les relacions de col·laboració entre les administracions en diferents aspectes temàtics i sectorials.

La inauguració va ser a càrrec de Joan Auladell, director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament de la Generalitat de Catalunya; de Joan Fuster, director acadèmic del CUIMPB – Centre Ernest Lluch, i de Joan Vintró, director del curs. Els ponents van ser: Antonio Arroyo, lletrat de la Fundació Democràcia i Govern Local, que va exposar l'experiència resultant de la solidaritat interterritorial i el principi d’ordinalitat en el sistema de finançament del federalisme alemany, i Miguel Ángel Cabellos, professor titular de Dret Constitucional de la Universitat de Girona, que va centrar  la seva ponència en l’Administració de justícia i l’estat autonòmic; Fernando de Rosa, vicepresident del Consell General del Poder Judicial, Carme Virgili, secretària de Relacions amb l’Administració de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i Tomasa Hernández, directora general d’Administració de Justícia del Govern d’Aragó, van dissertar sobre la col·laboració entre l’Estat i les comunitats autònomes en l’àmbit de l’Administració de justícia. Finalment, Charlie Jeffery, catedràtic de Ciència Política de la Universitat d’Edimburg, va oferir la seva visió sobre Escòcia i el Regne Unit respecte dels escenaris relacionats amb el referèndum sobre la independència.

El curs també va comptar amb taules rodones sobre el funcionament de la Conferència Sectorial d’Educació, a càrrec del director general d’Avaluació i Cooperació Territorial del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, Alfonso González; el secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat de Catalunya, Lluís Font; el viceconseller d’Educació de la Junta d’Andalusia, Sebastián Cano, i el director general de Política Educativa Escolar de la Junta de Castella i Lleó, Fernando Sánchez. Una altra taula rodona va versar sobre la col·laboració en matèria d’assumptes religiosos, a càrrec del subdirector general de Relacions amb les Confessions del Ministeri de Justícia, Ricardo García, i del director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Xavier Puigdollers. I una altra, sobre les perspectives de l’estat autonòmic en relació amb la recentralització, la col·laboració institucional, la federalització i el dret a decidir, a càrrec del catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat del País Basc, Alberto López, el catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona, Joaquim Ferret, el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, Javier Pérez-Royo, i el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona, Francesc de Carreras.

La col·laboració a les comunitats autònomes, tant entre elles com amb l'Estat, és i ha estat una constant en el funcionament del nostre sistema constitucional, amb molts avenços en solucions conjuntes però també amb conflictes i tensions no resoltes.

En aquest sentit, persones coneixedores de la matèria, dels diferents instruments i de les relacions de col·laboració entre les administracions en diferents aspectes temàtics i sectorials van intervenir en el curs La col·laboració entre l'Estat i les comunitats autònomes, que es va impartir els dies 10 i 11 d'octubre, organitzat pel Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona - Centre Ernest Lluch (CUIMPB), sota la direcció del Dr. Joan Vintró, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, amb el suport del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya.

Una seixantena de persones de tot l'Estat van participar en el curs, que complia la cinquena edició i constitueix un referent anual, el qual es va dur a terme a la seu del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Va comptar amb les ponències de representants del món acadèmic i d'alts càrrecs institucionals per tal d'analitzar i aprofundir el coneixement dels mecanismes de participació de les comunitats autònomes en les institucions de l'Estat, així com d'estudiar les seves possibilitats de present i de futur en un món cada cop més interdependent i global.

La inauguració del curs va anar a càrrec de la Sra. Maria Àngels Barbarà, secretària general de Governació i Relacions Institucionals; del Sr. Joan Fuster, director acadèmic del CUIMPB-Centre Ernest Lluch, i del Sr. Joan Vintró, director del curs. Hi van participar amb les seves ponències el Sr. Eduard Roig, assessor del Gabinet de la Presidència del Govern, i el Sr. Joaquim Hortalà, advocat de l'Estat i secretari de la part catalana de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat, que van dissertar sobre els tipus de col·laboració en l'Estat autonòmic. El Sr. Fernando Gurrea, director general de Desenvolupament Autonòmic del Ministeri de Política Territorial i Administració Pública, va exposar com es duu a terme la col·laboració entre l'Estat i les comunitats autònomes en la funció legislativa; el Sr. Xavier de Pedro va centrar la seva ponència en la Conferència de Governs de les Comunitats Autònomes, en qualitat de responsable de la gestió de la Secretaria Permanent; l'exvicepresident del Govern d'Extremadura, Ignacio Sánchez, va oferir la seva visió sobre com ha afectat la reforma dels estatuts d'autonomia en la col·laboració horitzontal entre les comunitats autònomes. Finalment, el Sr. Hans-Peter Schneider, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Hannover, va exposar quina és l'experiència recent resultat de la col·laboració Bund-Länder a Alemanya.

El curs també va comptar amb taules rodones sobre el funcionament del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, a càrrec del seu secretari general, el Sr. Francisco Valero, i de la consellera de Sanitat de la Xunta de Galícia, la Sra. Pilar Farjas; sobre el funcionament de la Conferència Sectorial d'Agricultura i Medi Rural, a càrrec de la seva secretària general, la Sra. Alícia Camacho, i de la secretària general d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural  de la Generalitat, la Sra. Maria Teresa Martí; i sobre la bilateralitat i multilateralitat en el finançament autonòmic, a càrrec del vocal del Consell de Govern del Banc d'Espanya, el Sr. Guillem López-Casasnovas, del diputat del Congrés i professor d'Economia Aplicada de la Universitat Complutense, el Sr. Gabriel Elgorriaga, del director de l'Institut d'Estudis Fiscals i catedràtic d'Hisenda Pública de la Universitat Rey Juan Carlos, el Sr. Jesús Ruiz-Huerta, i la professora d'Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona, la Sra. Maite Vilalta.

La cloenda del curs va anar a càrrec del director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, el Sr. Joan Auladell Fontseca.

La Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament i l'Escola d'Administració Pública de Catalunya van organitzar, el 25 de març de 2011, la Jornada sobre les novetats en matèria d'anàlisi i seguiment de convenis de col·laboració i cooperació. La sessió va permetre l'anàlisi d'aquests instruments de col·laboració intergovernamental des d'un vessant jurídic, incidint especialment en els aspectes més pràctics que en matèria de convenis ha incorporat la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

Així mateix, la sessió va fer una aproximació als registres de convenis de col·laboració i cooperació, especialment els de les comunitats autònomes, i va reflexionar sobre l'abast del Registre de convenis de la Generalitat de Catalunya.

L'obertura de la Jornada va anar a càrrec de la secretària general del Departament de Governació i Relacions Institucionals, la Sra. Maria Àngels Barbarà i Fondevila, i de la directora de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, la Sra. Montserrat de Vehí i Torra.

La primera intervenció va anar a càrrec de la responsable en matèria de Convenis del Departament de Governació i Relacions Institucionals, Diana Mampel Alandete, que va fer una aproximació a les novetats normatives en matèria de convenis. En la seva intervenció va fer referència als estatuts d'autonomia de nova generació i va presentar una anàlisi dels aspectes més pràctics que en matèria de convenis ha incorporat la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

A continuació, es va celebrar una taula rodona sobre els registres de convenis de col·laboració i cooperació. En el debat van intervenir la Sra. María de Diego Durántez, directora general de Relacions Institucionals i Acció Exterior de la Junta de Castella i Lleó; el Sr. Roberto Castro García, director general de Relacions Institucionals i Parlamentàries de la Xunta de Galícia; el Sr. Xavier de Pedro Bonet, director general de Desenvolupament Estatutari del Govern d'Aragó, i la Sra. Áurea Pardo Laguna, subdirectora general adjunta de Relacions Bilaterals amb les Comunitats Autònomes del Ministeri de Política Territorial i Administració Pública, i van exposar la legislació i el funcionament de sengles registres de convenis. La Sra. Maria Jesús García Morales, professora titular de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona, va intervenir en qualitat de moderadora del debat, en què es van plantejar diverses qüestions referides als registres de convenis.

La cloenda i les conclusions de la Jornada van anar a càrrec del director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, el Sr. Joan Auladell Fontseca.

Un dels àmbits en els quals les relacions de col·laboració entre l'Estat i les comunitats autònomes han experimentat més dinamisme en els darrers temps és el relatiu als assumptes de la Unió Europea. La gran incidència del dret europeu en l'exercici de les competències autonòmiques és el factor que explica aquest fenomen. Les manifestacions i les tècniques d'aquesta col·laboració són diverses i variades i han conegut un impuls amb les reformes estatutàries de 2006, amb el Tractat de Lisboa de 2007 i amb modificacions legals posteriors.

En aquest sentit, els dies 5 i 6 de juliol de 2010, el Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona (CUIMPB) va organitzar, amb el suport del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, com és tradició des de l'any 2007, un curs per tal d'analitzar, en aquesta quarta edició, els aspectes fonamentals de les relacions de col·laboració entre Estat i comunitats autònomes en assumptes de la Unió Europea.

Els encarregats d'inaugurar el curs van ser el secretari general del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, el director acadèmic del CUIMPB, Joan Fuster, i el director del curs, Joan Vintró.

En la primera intervenció, el secretari d'Estat per als afers de la Unió Europea, Diego López Garrido, va fer un balanç de l'experiència de la presidència espanyola de la Unió Europea.

La sessió va continuar amb altres ponències, com la del catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Granada José Antonio Montilla Martos, el magistrat i membre de la Xarxa d'Experts en Dret de la Unió Europea del Consell General del Poder Judicial, David Ordóñez, i el professor agregat de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra Klaus-Jürgen Nagel, qui va exposar el cas de la Unió Europea i les relacions de col·laboració entre federació i estats a Alemanya. També es va  celebrar una taula rodona amb la participació del conseller d'Afers Autonòmics en la representació permanent d'Espanya a la Unió Europea, Estanislau Vidal-Folch de Balanzó, la directora de l'Oficina de la Rioja davant de la Unió Europea, Marta Romo, el cap de l'Àrea de Cooperació amb l'Estat i Aplicació del Dret de la UE de la Generalitat de Catalunya, Guillem Rovira, i el director de l'Oficina d'Aragó davant de la Unió Europea, Pedro García.

El segon dia del curs, la Sra. Meritxell Batet, diputada i membre de la Comissió Mixta a les Corts Generals per a la Unió Europea, va descriure i analitzar el control de l'aplicació del principi de subsidiarietat. Seguidament, el Sr. Francisco Javier Donaire, professor titular de Dret Constitucional de la Universitat Carles III de Madrid, va centrar la seva intervenció en la Conferència per a Assumptes Relacionats amb la Unió Europea  (CARUE).

La sessió va continuar amb les ponències del professor titular de Dret Internacional Públic de la Universitat Pompeu Fabra Manuel Cienfuegos, qui va centrar la seva intervenció en les atribucions de responsabilitat per incompliment del dret comunitari, i el professor de l'Institut de Dret Públic, Dret Financer i Ciència Política  de la Universitat d'Innsbruck Peter Bussjäger va explicar el cas de la Unió Europea i les relacions de col·laboració entre federació i estats a Àustria. Posteriorment, es va celebrar una taula rodona amb la participació del secretari per a la Unió Europea de la Generalitat de Catalunya, Albert Moreno, el director general de Relacions Exteriors i amb la Unió Europea de la Xunta de Galícia, Jesús María Gamallo, i la directora per a la Unió Europea del Govern Basc, Irune Aguirrezabal.

La cloenda del curs va anar a càrrec del conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, juntament amb el director del curs, Joan Vintró.

La Direcció General de Relacions Institucionals, juntament amb l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, van organitzar, el 31 de maig de 2010, la Jornada sobre el desplegament de l'Estatut d'autonomia de Catalunya: l'Estat de la qüestió. La sessió pretenia reflexionar i debatre en relació amb l'estat actual del desplegament de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, especialment en l'àmbit de les relacions de col·laboració i cooperació horitzontals, entre comunitats autònomes, així com pel que fa als traspassos de serveis i funcions a la Generalitat i al nou Acord de finançament.

La presentació de la Jornada va anar a càrrec del secretari de Relacions Institucionals i Participació, Josep Vendrell Gardeñes, i del director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, Carles Ramió.

La primera intervenció va anar a càrrec de la Sra. Maria del Mar Pérez Velasco, directora de l'Oficina Tècnica de Suport al Desplegament de l'Estatut, del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, que va presentar un balanç del desplegament intern de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.

Posteriorment, el Sr. Carles Viver Pi-Sunyer, director de l'Institut d'Estudis Autonòmics, i la Sra. Mercè Corretja Torrens, responsable de l'Àrea de Desenvolupament Autonòmic de l'Institut d'Estudis Autonòmics, van reflexionar sobre les relacions horitzontals entre comunitats autònomes a partir de la nova generació d'estatuts d'autonomia fent una aproximació a les Trobades/Encuentros entre comunitats autònomes.

A continuació, el Sr. Xavier Bernadí Gil, secretari de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat, va fer una aproximació als traspassos de funcions i serveis a la Generalitat de Catalunya. Així mateix, va destacar que la majoria d'aquests traspassos no haurien estat possibles sense la renovació de l'Estatut de 1979.

La Jornada va continuar amb un dinar de treball al Parlament de Catalunya.

L'última ponència va anar a càrrec de la professora d'Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona Maite Vilalta i Ferrer, qui va exposar el nou Acord de finançament.

La Jornada va concloure amb una visita institucional al Parlament de Catalunya.

La Direcció General de Relacions Institucionals i l'Escola d'Administració Pública de Catalunya van organitzar, el 6 de maig de 2010, la Jornada sobre les novetats en matèria d'anàlisi i seguiment de convenis de col·laboració i cooperació. La sessió va permetre l'anàlisi d'aquests instruments de col·laboració intergovernamental des d'un vessant jurídic, incidint especialment en els aspectes més pràctics, que en matèria de convenis, han incorporat el nou Estatut d'autonomia de Catalunya (EAC), la Llei de la Presidència de la Generalitat i del Govern, la nova Llei de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i el nou Decret de segona modificació del Decret de creació i regulació del Registre de convenis de la Generalitat.

Així mateix, a la sessió es va reflexionar sobre l'avaluació i el seguiment de les actuacions que es contenen en els convenis, especialment dels que se signen entre les comunitats autònomes, i les novetats sorgides com a conseqüència de les Trobades ("Encuentros") entre comunitats autònomes.

L'obertura de la Jornada va anar a càrrec del secretari de Relacions Institucionals i Participació, Josep Vendell Gardeñes, i del director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, Carles Ramió.

En la primera intervenció, la professora titular de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona Maria Jesús García Morales va exposar les noves tendències en el camp dels convenis de col·laboració i cooperació davant els nous estatuts d'autonomia, fent especial referència a la legislació específica que s'ha desenvolupat en compliment dels nous estatuts d'autonomia i, pel que fa a Catalunya, les previsions de la nova Llei de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

Posteriorment, la responsable en matèria de convenis del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Diana Mampel Alandete, va fer una aproximació a les novetats normatives en matèria de convenis. En la seva intervenció va fer una breu referència al Decret de creació del Registre de convenis, l'any 2005, i a la primera modificació realitzada el 2006. A continuació, va exposar, de forma qualitativa i quantitativa, quina ha estat l'evolució del Registre de convenis de la Generalitat de Catalunya en el període 2006-2009. Així mateix, també va presentar una aproximació a l'articulat del Projecte de Decret de segona modificació del Registre de convenis, i quins són els objectius que es pretén assolir amb aquesta reforma.

A continuació, es va celebrar una taula rodona sobre l'anàlisi i seguiment dels convenis de col·laboració i cooperació entre comunitats autònomes amb un nou Estatut d'autonomia (Trobades/Encuentros). En el debat van intervenir la Sra. Mercè Corretja Torrens, responsable de l'Àrea de Desenvolupament Autonòmic de l'Institut d'Estudis Autonòmics, qui des de la seva experiència a la Secretaria Permanent de les Trobades, que enguany correspon a Catalunya, va fer una presentació de la pàgina web que s'ha publicat en relació amb aquestes Trobades. El Sr. Xavier de Pedro Bonet, director general de Desenvolupament Estatutari de la Vicepresidència del Govern d'Aragó, i la Sra. Carolina Salvador Moliner, directora general de Coordinació del Desenrotllament Estatutari i Promoció de l'Autogovern de la Conselleria de Governació de la Generalitat Valenciana, van exposar les seves experiències com a membres de la delegació dels seus respectius governs a les Trobades. La Sra. Maria del Mar Pérez Velasco, directora de l'Oficina Tècnica de Suport al Desplegament de l'Estatut, del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, va intervenir en qualitat de moderadora del debat, en què es van plantejar diverses qüestions referides a les Trobades.

La cloenda i les conclusions de la jornada van anar a càrrec del director general de Relacions Institucionals, el Sr. Fèlix Alonso Cantorné, i del director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, el Sr. Carles Ramió.

L'aprovació dels nous estatuts d'autonomia a partir de 2006 ha contribuït de manera decisiva al sorgiment de diverses veus, en els àmbits institucional, social i acadèmic, que demanen obrir noves vies de reflexió al voltant de l'actual Estat de les autonomies. Aquesta és una de les bases de treball a partir de la qual la Direcció General de Relacions Institucionals organitza diferents trobades, cursos i jornades de treball. En aquest marc es va celebrar els dies 19 i 20 d'octubre de 2009 el curs de tardor La col·laboració entre l'Estat i les comunitats autònomes, que va organitzar el Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona (CUIMPB) amb el suport del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya.

Una vuitantena de persones de tot l'Estat van participar durant dos dies en les sessions de treball, que van ser un bon lloc de trobada per reflexionar no només sobre els registres de convenis, sinó també sobre els convenis de col·laboració i els acords de cooperació, així com també sobre la necessitat d'avançar vers una regulació més exhaustiva en aquest àmbit, tant per a l'Estat com per a les comunitats autònomes. Les àrees temàtiques a partir de les quals es van concretar les diferents ponències van ser l'activitat de foment estatal i la seva regulació i litigiositat; l'evolució de l'Estat autonòmic; els instruments -bilaterals i multilaterals- per a les relacions de cooperació intergovernamentals; el nou sistema de finançament de les comunitats autònomes; les reformes estatutàries i la seva repercussió en el règim local, i des de la perspectiva internacional, les relacions de col·laboració als Estats Units. A partir d'aquestes xerrades, la Direcció General de Relacions Institucionals ha editat una publicació, amb resums de totes les ponències i un breu currículum dels conferenciants. També s'hi inclou un resum general en cinc llengües: català, aranès, castellà, francès i anglès.

En el curs, que va ser inaugurat pel conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, van intervenir, entre d'altres, Carles Viver, director de l'Institut d'Estudis Autonòmics; Fernando Gurrea, director general de Desenvolupament Autonòmic del Ministeri de Política Territorial; Gaspar Zarrías, secretari d'Estat de Cooperació Territorial del Ministeri de Política Territorial; Guillermo Fernández Vara, president de la Junta d'Extremadura; Thomas H. Lee, professor de Dret Internacional de la Fordham Law School, de Nova York, i Maria del Mar Pérez Velasco, directora de l'Oficina Tècnica de Suport al Desplegament de l'Estatut.

Una trentena de persones van assistir el 5 de maig a la Jornada de contacte amb el Nou Estatut d'autonomia, organitzada conjuntament per la Direcció General de Relacions Institucionals i l'EAPC. L'objectiu de la jornada és millorar el nivell de coneixement del nou Estatut català entre el personal directiu i tècnic de les administracions de l'Estat i de les comunitats autònomes.

En la presentació de la Jornada, el secretari de Relacions Institucionals i Participació, Josep Vendrell, va defensar la plena constitucionalitat del text estatutari català i va desenvolupar la seva intervenció al voltant de tres qüestions fonamentals: per què cal un nou Estatut per a Catalunya, el balanç del seu desplegament i els reptes de futur de l'Estat autonòmic.

El cap de l'Àrea d'Assessoria Jurídica en l'Àmbit de Relacions Institucionals i Participació, Jordi Conde, ha analitzat amb detall l'organització institucional de Catalunya que recull el nou Estatut i, alhora, ha aprofitat l'avinentesa per explicar els antecedents històrics d'algunes de les institucions que actualment configuren la Generalitat.

Així mateix, convé fer ressaltar les intervencions de la cap de l'Àrea de Desenvolupament Autonòmic de l'Institut d'Estudis Autonòmics, Mercè Corretja, i del responsable d'Informes i Assessorament d'aquesta àrea, Gerard Martín, que mitjançant sengles ponències van desgranar, respectivament, les diferències i les similituds del nou Estatut d'autonomia de Catalunya amb els altres cinc estatuts de nova generació aprovats, així com les novetats que incorpora en concret el nou text estatutari català.

La professora d'Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona Maite Vilalta va tractar el model de finançament que conté el nou Estatut, amb una exposició estructurada al voltant de dos grans apartats: en primer lloc, va fer un diagnòstic dels principals problemes de funcionament de l'actual model de finançament autonòmic i, en segon lloc, va realitzar una descripció i una anàlisi molt detallades del model que es desprèn del nou Estatut d'autonomia de Catalunya.

Finalment, les persones que van participar en la Jornada van gaudir d'una visita institucional al Parlament de Catalunya.

La Subdirecció General de Relacions Intergovernamentals i l'Escola d'Administració Pública de Catalunya van organitzar el 28 d'abril la Jornada d'anàlisi i seguiment de convenis de col·laboració i cooperació. La sessió va permetre analitzar aquests instruments de col·laboració des d'un vessant jurídic, amb especial incidència en l'estudi comparat dels nous estatuts d'autonomia, i també els aspectes més pràctics que en matèria de convenis han incorporat el nou Estatut d'autonomia de Catalunya (EAC) i la recent Llei de la Presidència de la Generalitat i del Govern.

D'altra banda, a la Jornada es va  abordar la qüestió del seguiment de les actuacions que es contenen en els convenis, especialment els que se signen amb l'Estat en la línia del que disposa l'Acord sobre l'intercanvi d'informació en matèria de col·laboració i cooperació, adoptat per la Comissió Bilateral Generalitat-Estat el 17 de juliol de 2007.

L'obertura de la Jornada va anar a càrrec del secretari de Relacions Institucionals i Participació, Josep Vendrell Gardeñes, i la subdirectora de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. En la seva intervenció, la professora titular de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona Maria Jesús Garcia Morales va exposar una visió comparada de la regulació que fan els nous estatuts d'autonomia dels convenis de col·laboració i cooperació. Per la seva banda, la responsable en matèria de convenis del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Diana Mampel, va presentar les novetats introduïdes en aquest àmbit pel nou EAC i per la Llei de la Presidència de la Generalitat i del Govern, des de la perspectiva del Registre de convenis de la Generalitat.

En l'última part de la Jornada, es va celebrar una taula rodona sobre el control i el seguiment de l'execució dels convenis de col·laboració i cooperació. Al debat, va assistir-hi el subdirector general de Relacions Bilaterals amb les Comunitats Autònomes del Ministeri d'Administracions Públiques, Pablo Saavedra Inaraja, que va plantejar els reptes que representen els convenis de col·laboració des del punt de vista del Govern central. La subdirectora general de Finançament Autonòmic del Departament d'Economia i Finances, Montserrat Bassols Santamaria, va aportar la seva experiència en el món de les finances per analitzar la dimensió econòmica dels convenis de col·laboració. La tercera ponent de la taula rodona va ser la directora de l'Oficina Tècnica de Suport al Desplegament de l'Estatut del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Maria del Mar Pérez Velasco, que va reflexionar, entre altres qüestions, sobre les noves competències que es deriven de l'Estatut pel que fa a convenis de col·laboració.

La taula rodona va estar moderada pel subdirector general de Relacions Intergovernamentals del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Antonio Revilla, que també va ser l'encarregat de cloure la Jornada. Durant el seu discurs va remarcar la importància d'aquest tipus d'iniciatives per intercanviar punts de vista i definir el camí que s'ha de seguir en el futur immediat.

Una àmplia representació de les administracions de l'Estat i de les comunitats autònomes, així com del món acadèmic estatal i europeu, van participar en el curs La col·laboració entre l'Estat i les comunitats autònomes, organitzat pel Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona, sota la direcció del doctor Eliseo Aja i el doctor Joan Vintró, catedràtics de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, i patrocinat per la Direcció General de Relacions Institucionals.

El curs, que va tenir lloc a Barcelona el 3 i 4 de novembre de 2008, va servir per analitzar els nous instruments de col·laboració entre l'Estat i les comunitats autònomes -en el marc de les reformes estatutàries aprovades els anys 2006 i 2007- i la seva articulació amb els ja existents dins del conjunt del sistema autonòmic. En aquest sentit, es van abordar, entre altres qüestions, el paper de les comissions bilaterals en el conjunt de les relacions autonòmiques, la funció de les comissions mixtes en matèria de finançament autonòmic, la participació autonòmica en la designació d'òrgans de l'Estat i l'adaptació de la legislació estatal al repartiment competencial derivat dels nous estatuts.

El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, va destacar la importància d'avançar tant en l'enfortiment i la millora de les relacions verticals ja existents entre l'Estat i les comunitats autònomes com en l'impuls de les relacions horitzontals entre comunitats autònomes, i va remarcar la necessitat de promoure les conferències de presidents de comunitats autònomes i les conferències sectorials de consellers amb competències en una determinada matèria.

Les intervencions dels diferents ponents provinents tant del món acadèmic com de les diferents administracions de l'Estat van permetre avançar en la definició de quins són els instruments de col·laboració que millor s'adeqüen al nostre sistema democràtic descentralitzat. Entre les persones participants, cal destacar la presència de la representació de l'Estat, encapçalada pel director general de Cooperació Autonòmica del MAP i secretari de les comissions bilaterals, i de representants del País Basc, Galícia, Aragó, la Comunitat Valenciana, Castella i Lleó i la Comunitat de Madrid, així com de destacats membres de la comunitat universitària d'arreu de l'Estat i d'Europa.

El curs s'emmarca dins de les iniciatives que promou la Direcció General de Relacions Institucionals per intercanviar experiències i aprofundir el coneixement de com s'articulen les relacions entre les diferents administracions de l'Estat.

 

Una important representació d'administracions de l'Estat i del món acadèmic universitari van participar, el 29 de maig passat, en una activitat formativa monogràfica sobre les conferències sectorials, organitzada conjuntament per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya i la Direcció General de Relacions Institucionals del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, per tal d'intercanviar informació i diferents punts de vista sobre aquests òrgans de cooperació intergovernamental, de composició multilateral i d'àmbit sectorial.

L'objectiu de la jornada va ser analitzar les conferències sectorials des d'un vessant jurídic, sense perdre de vista l'aspecte polític i les seves possibilitats de futur. Al llarg del curs també es va informar sobre l'acord per al seguiment de les conferències sectorials adoptat en el si de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat i s'hi va presentar l'accés telemàtic a la pàgina web del Departament, des d'on es pot accedir a informació molt completa sobre aquests òrgans de col·laboració.

El director general de Cooperació Autonòmica, Fernando Gurrea, va intervenir com a representant del Ministeri d'Administracions Públiques i va exposar els eixos de la política territorial autonòmica del Govern de l'Estat per a aquesta legislatura, entre els quals convé destacar l'impuls de la cooperació multilateral entre l'Estat i les comunitats autònomes, especialment pel que fa a la Conferència de Presidents, i la millora del funcionament de les conferències sectorials.

Pel que fa al Govern de la Generalitat, el secretari de Relacions Institucionals i Participació, Josep Vendrell, va destacar el paper de les conferències sectorials en la configuració inicial de l'Estat autonòmic, la necessitat de repensar aquests instruments de col·laboració intergovernamental de caràcter vertical entre l'Estat i les comunitats autònomes per tal de fer-los més àgils i eficaços, i la conveniència de crear com més aviat millor nous mecanismes de relació horitzontal únicament entre comunitats autònomes -com ara una conferència de presidents autonòmics o conferències sectorials de consellers amb competències en una determinada matèria, en la línia dels països del nostre entorn europeu de marcat caràcter federal, com és el cas d'Alemanya, Àustria i Suïssa, o si parlem d'Amèrica del Nord, del cas del Canadà.

En aquesta mateixa línia, des de l'òptica acadèmica es va posar èmfasi en el dret comparat i en com s'articulen les relacions intergovernamentals, sobretot les de caràcter horitzontal, en els estats federals europeus, mitjançant l'anàlisi de la Conferència de ministres presidents, si parlem d'Alemanya; la Conferència de presidents dels länder, en el cas d'Àustria, i la Conferència de governs cantonals, pel que fa a Suïssa.

Els ponents també van parlar detalladament del federalisme a l'Amèrica del Nord, en concret del Canadà i els Estats Units; i pel que fa a l'hemisferi sud del planeta, es va tractar del cas d'Austràlia.

Convé destacar especialment que la idea d'intensificar les relacions intergovernamentals horitzontals a Espanya, amb la creació de nous òrgans de col·laboració, com ara la Conferència de presidents autonòmics, va ser àmpliament compartida i celebrada pels representants de les comunitats autònomes, així com pels representants del món acadèmic universitari, i va suscitar un debat molt interessant entre aquests i la quarantena d'assistents a la jornada, que van voler saber més detalls sobre les qüestions plantejades al voltant d'aquests òrgans de col·laboració entre els governs autonòmics.

Una àmplia representació de les administracions de l'Estat i de les comunitats autònomes, així com del món acadèmic universitari estatal i europeu, va participar en un curs sobre la cooperació entre administracions públiques, organitzat pel Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona, sota la direcció del Dr. Eliseo Aja, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, i patrocinat per la Direcció General de Relacions Institucionals.

El curs es va marcar com a objectius principals analitzar les tècniques de col·laboració dels nous estatuts d'autonomia, com ara el d'Andalusia, Aragó, Catalunya, Comunitat Valenciana i les Illes Balears i, en especial, dels mecanismes de cooperació bilaterals i multilaterals que s'hi preveuen, a més de les diverses fórmules de participació de les comunitats autònomes en les institucions de l'Estat.

El secretari de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, Josep Vendrell, i la directora general de Cooperació Autonòmica del Ministeri d'Administracions Públiques (MAP), Rosa Urbanos, van destacar el paper de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat com a òrgan dinamitzador de les relacions entre ambdós governs i, especialment, pel que fa al desplegament de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.

Tant els ponents com els participants al curs van coincidir en la importància i la necessitat d'impulsar de manera decidida i sense més dilacions les conferències de presidents de governs autonòmics com a fòrums de debat i d'intercanvi d'experiències, de les polítiques públiques i dels assumptes d'interès comú, sense la presència del Govern de l'Estat. En aquest sentit, les experiències de Suïssa i d'Alemanya van servir de punt de partida i de referència obligada al llarg del debat, amb una clara voluntat federalista.

El conseller de la Presidència de la Xunta de Galicia, José Luis Méndez, en la seva intervenció sobre un futur reglament de la Conferència de Presidents que ha impulsat el president Zapatero durant aquesta legislatura, i en la creació de la qual va participar activament com a secretari d'Estat de Cooperació Territorial, també va propiciar un interessant debat entre els representants dels governs autonòmics i del Govern de l'Estat, que van aportar la seva experiència i visió sobre el seu funcionament actual i, sobretot, sobre el paper que ha de tenir en el futur aquest instrument de col·laboració multilateral.

També es van abordar, entre d'altres, el funcionament de les conferències sectorials i el rol de les comunitats autònomes en la Unió Europea, així com les experiències dels registres públics de convenis, com ara el català i el gallec, que faciliten l'accés universal a les seves bases de dades per Internet.

Entre la setantena de participants, cal destacar la presència de la representació de l'Estat, encapçalada per la directora general de Cooperació Autonòmica del MAP i de diversos assessors d'aquest Ministeri i de la Presidència del Govern, i de representants d'Aragó, Andalusia, Catalunya, Comunitat Valenciana, Extremadura, Galícia, País Basc i Navarra, així com de destacats membres de la comunitat universitària d'arreu de l'Estat i d'Europa.

 

Una seixantena d'operadors jurídics de la Generalitat i del món acadèmic universitari van participar, el 19 d'octubre de 2006, en una reunió de treball sobre els convenis en matèria d'acció exterior, organitzada per la Direcció General de Relacions Institucionals.

L'objectiu de la reunió de treball, que es va dur a terme a la seu del Departament de Relacions Institucionals i Participació, ha estat donar a conèixer la nova regulació del Registre de convenis, on ara també s'inscriuen els acords de col·laboració que signin el Govern, els departaments de la Generalitat i els organismes, entitats públiques, societats i fundacions, etc., amb ens públics d'altres estats o organismes internacionals, així com també analitzar i debatre els criteris d'elaboració i tramitació d'aquests acords.

Aquesta trobada ha estat una molt bona ocasió per explicar el paper que correspon al Registre de convenis en les diverses fases -prèvia i posterior- de tramitació i signatura d'aquests acords de col·laboració, i perquè la Secretaria de Relacions Internacionals del Departament de la Presidència presentés també les línies que defineixen la seva actuació en aquesta matèria, sense oblidar els aspectes generals del règim jurídic aplicable a aquest tipus d'acords des d'una perspectiva doctrinal.

Així mateix, en el debat posterior a les intervencions es va posar de relleu la diversitat de convenis en aquest àmbit, com ara els acords transfronterers o els convenis acollits a programes europeus com Interreg III, etc., i la necessitat d'adequar i, en determinats casos, individualitzar la tramitació dels procediments de signatura i inscripció posterior al Registre per a cadascuna d'aquestes figures.

En aquest sentit, ja s'està estudiant la possibilitat de convocar una nova trobada per tal de tractar amb més profunditat i coneixement de causa tots els aspectes que es van plantejar i que a partir d'ara hauran de ser objecte d'una anàlisi rigorosa i més detallada. 

Una vuitantena de representants d'administracions de tot l'Estat i del món acadèmic van participar, el 3 de maig de 2006, en una jornada tècnica sobre registres de convenis, organitzada per la Direcció General de Relacions Institucionals de la Generalitat. L'objectiu de la trobada, celebrada a la seu del DREP a Barcelona, ha estat analitzar l'activitat convencional dels últims anys, parlar del futur dels convenis, buscar fórmules per millorar-ne la qualitat, la publicitat i la transparència, així com posar en comú les experiències de les diferents administracions. 

A la jornada, la primera que es fa en matèria de registres de convenis en tot l'Estat espanyol, es van posar de relleu totes les qüestions més representatives de l'activitat convencional entre les administracions públiques. Va ser un primer punt de trobada de totes les administracions, de posada en comú de les experiències de cadascuna i de coincidència en la necessitat de continuar amb la realització de més jornades per arribar a plantejaments comuns, i d'exposar les diferents perspectives sobre els instruments convencionals de cada administració.

També va quedar palès que els convenis intergovernamentals han esdevingut una de les eines de col·laboració i cooperació més utilitzades pels operadors jurídics públics per la seva utilitat i versatilitat, tant des de la perspectiva de les relacions verticals com les horitzontals. 

D'altra banda, es va constatar que, si bé s'ha donat una activitat convencional molt intensa entre l'Estat i les comunitats autònomes, caldria potenciar-la entre les comunitats. 

Així mateix, també es va destacar la necessitat de facilitar l'accés de la ciutadania als registres, a través de mitjans telemàtics, com és el cas de Catalunya, que esdevé l'administració pionera en aquesta qüestió, ja que a més de la consulta presencial dels arxius permet l'accés universal a la base de dades telemàtica del Registre de convenis a través d'Internet en totes les llengües oficials de l'Estat (català, castellà, basc, gallec i aranès). Des de la seva posada en funcionament, l'abril de 2005 i fins a l'abril de 2006, la pàgina web del Registre ha rebut un nombre total de 3.700 consultes per Internet.

A més d'una delegació del Ministeri d'Administracions Públiques, encapçalada pel director general de Cooperació Autonòmica, José M. Vidal Beltrán, i el subdirector general de Relacions de Col·laboració amb les Comunitats Autònomes, José M. Pérez Medina, a la jornada també van participar representants d'Aragó, Castella-La Manxa, Castella i Lleó, Galícia, Illes Balears, Madrid, Múrcia i Navarra.

Data d'actualització:  30.10.2012