• Imprimeix

La nostra visió

La ciutadania de Catalunya, el seu teixit social, econòmic i cultural i també el conjunt de les seves institucions són part del batec de l’Europa d’avui. Catalunya ha estat sempre un país i una societat amb un fort compromís amb el projecte europeu, i la seva vocació és autèntica i incansable. Europa és el nostre marc de referència i de diàleg, i és el nostre espai de convivència i de democràcia. És des d’Europa que ens adrecem a la resta del món i és des d’Europa que aspirem a transformar-lo per assolir un equilibri més just, solidari, sostenible i en pau amb la resta de la comunitat internacional.

Avui el projecte europeu viu immers en una redefinició constant. Des de l’intent fallit d’aprovació del tractat constitucional europeu, en què Catalunya va debatre i participar amb intensitat, a l’enorme fractura ocasionada per la crisi econòmica i financera o l’impacte i negociació del Brexit, les successives crisis han qüestionat les estructures i dinàmiques existents i han posat a prova el projecte compartit en el vell continent.

En un món cada vegada més interconnectat i interdependent, però amb riscs geopolítics i inestabilitats creixents en l’esfera internacional, Europa ha d’exercir un lideratge realista però amb capacitat d’acció i influència. L’agenda europea esdevé crucial per fer front als enormes reptes globals, que exigeixen noves mirades i un canvi de rumb urgent. Les desigualtats creixents i la concentració de la riquesa, el canvi climàtic i la sostenibilitat, la transició energètica, les migracions, l’evolució i els dèficits de la democràcia o el canvi tecnològic són alguns dels desafiaments en els quals Europa ha d’aportar una resposta pròpia. L’alternativa és caure en la irrellevància. El cost de la no-Europa pot ser altíssim i cal un nou lideratge europeu capaç de refer el relat, que reconnecti les preocupacions reals amb les necessitats urgents i implementi un pla d’acció creïble.

Davant la fragilitat econòmica, els canvis demogràfics o la desafecció democràtica, Europa ha d’apostar pels valors fundacionals i enfortir-los amb una nova mirada i amb tota la determinació. Tanmateix, és imprescindible recuperar la credibilitat i el suport ciutadà que el projecte europeu ha perdut en la darrera dècada, i formular un discurs innovador que permeti reprendre una agenda europea ambiciosa.

A Catalunya són moltes les veus crítiques que denuncien la involució que han provocat les polítiques econòmiques i d’ajustament més ortodoxes, que han afeblit la cohesió social i la solidaritat europea. El malestar d’una part de la ciutadania europea i les onades d’euroescepticisme i xenofòbia són l’expressió d’un sistema econòmic que exclou una part de la ciutadania i que obliga a emprendre reformes profundes envers l’Europa social i a reorientar les oportunitats del progrés econòmic i el canvi tecnològic cap a una equitat més gran.

Mantenir el pilar de la lliure circulació de persones, béns, capital i serveis seguirà tenint sentit si s’enforteixen i s’engeguen polítiques d’abast europeu orientades al benestar del conjunt de la població i a aquells sectors més vulnerables i en risc d’exclusió. Tampoc no podem cedir cap espai a la xenofòbia. El projecte europeu, fonamentat en el reconeixement de la diversitat, s’ha de consolidar en un combat permanent contra qualsevol tipus de discriminació. La immigració, tant interna com externa, és una realitat i un flux dinàmic que ens enforteix, però que requereix d’una política clara de garantia de tots els drets i la gestió intel·ligent i ordenada de les fronteres, establint canals segurs i polítiques actives d’interculturalitat i cohesió, així com d’una política demogràfica que abordi l’envelliment gradual de la població europea.

La Unió Econòmica i Monetària segueix sent encara un gran repte inconclús. Culminar-la només té sentit si és conseqüència de la construcció d’Europa com una comunitat política. La unió política és la legitimació que permetria obtenir el suport necessari per donar confiança i fortalesa a l’euro. Això, que podria ser una obvietat, no està succeint, i, malgrat la complexitat i dificultats que comporta, és vital cercar els acords que ho facin possible, en la línia dels avenços que s’han produït amb la creació del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE) i els passos que encara falten per completar la unió bancària.

També creix la percepció que la UE no està fent prou davant la involució democràtica i el retrocés dels drets i les llibertats que pateixen alguns dels estats membres, amb un impacte directe en la qualitat institucional i la legitimitat de les nostres institucions. La defensa de la democràcia i l’enfortiment del projecte europeu estan intrínsecament relacionats. Europa no s’entén sense més democràcia, i a Catalunya sabem que la democràcia no és possible sense més Europa. Això té implicacions per deixar enrere el creixent domini de la lògica intergovernamental i donar pas a la recuperació i predominança de la lògica comunitària amb una renovada legitimitat.

En aquest context, els diferents escenaris de futur plantejats en el Llibre Blanc sobre el Futur d’Europa pel president de la Comissió, Jean Claude Juncker, són una oportunitat per reorientar la direcció del projecte europeu, però obren també moltes incerteses sobre com avança o retrocedeix la UE. Aquest nou momentum ha de servir perquè el conjunt de la ciutadania i les diverses institucions europees es pronunciïn sobre el camí a seguir. Des de Catalunya volem contribuir activament i de manera plural a definir l’Europa present i futura.

Ara, com en cada moment històric, sorgeixen de nou les preguntes sobre el futur del projecte europeu: Què significa Europa en el segle XXI? Cap a on hauria d’anar la Unió Europea? Què espera Catalunya, la seva ciutadania i les seves institucions del procés d’integració? Quines són les polítiques comunes que cal engegar? Què podem aportar des de Catalunya en aquest projecte?

Des del Govern de Catalunya apostem per un nou impuls que reprengui la continuïtat del projecte d’integració i unió política (units en la diversitat). Un impuls que només serà possible si s’enforteixen les institucions europees en el seu conjunt, refermant-ne i aprofundint-ne la legitimitat democràtica, i es troben les vies per superar els obstacles i les resistències dels estats membres a cedir i compartir espais de sobirania. Un procés que ha d’anar acompanyat d’una nova estructura de governança multinivell, desplegant el principi de subsidiarietat i ressituant els espais de decisió de manera més òptima, eficient i propera a la ciutadania, tot aprofundint en la seva legitimitat democràtica. Una governança complexa per una societat i un món cada vegada més complexos i exigents.

El Pla Europa sintetitza el conjunt de propostes del Govern de la Generalitat sobre els principals temes a debat davant el futur immediat de la UE. Aquest llibre verd n’és el primer exponent, al qual seguirà un procés de participació ciutadana imprescindible per construir l’Europa de tots. El Pla conclourà amb el llibre blanc, que recollirà la visió de la societat catalana en el seu conjunt. Catalunya participarà des de la màxima exigència i amb tota l’ambició en el debat europeu, a tots els nivells i en tot moment. No podria ser d’una altra manera.

Data d'actualització:  20.11.2018