• Imprimeix

La Política Europea de Veïnatge

Concebuda en el marc de les noves propostes per a Europa de la Comissió Prodi, l’any 2003, la Política Europea de Veïnatge (PEV) busca fomentar relacions més sòlides i eficaces amb els països veïns —avui 16 estats—, de la Mediterrània sud (Algèria, Egipte, Israel, Jordània, Líban, Líbia, Marroc, Territoris Palestins, Síria i Tunísia) i de l’est (Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Geòrgia, Moldàvia i Ucraïna). Una cooperació reforçada que s’expressa en plans d’acció, acords d’associació i instruments específics de finançament amb aquests països.

La voluntat política d’aquestes relacions s’ha significat, entre d’altres, amb l’impuls d’institucions com la Unió per la Mediterrània, creada el 2008, i l’Associació Oriental, del 2009. Les diferents situacions de crisi i inestabilitat, i altres de rellevància com les primaveres àrabs i el paper de Rússia amb els socis de l’Associació Oriental, n’han propiciat la revisió integral el 2011. Renovada l’any 2015, la nova Política Europea de Veïnatge té l’objectiu d’impulsar l’estabilitat, la seguretat i la prosperitat en la línia de les actuacions previstes a l’Estratègia Global de Seguretat de la UE, llançada el juny de 2016.

La Política Europea de Veïnatge a la Mediterrània ha tingut en Catalunya un referent important, a través del llançament del Procés de Barcelona l’any 1995 i l’establiment, l’any 2008, de la seu del Secretariat de la Unió per la Mediterrània. La Generalitat de Catalunya reafirma, en el marc de la seva acció exterior, el seu compromís plenament europeista i mediterrani, tot prioritzant les relacions amb els seus veïns del sud i el conjunt de la regió mediterrània per impulsar sinergies, coneixement mutu i intercanvi i legitimar el compromís amb les societats d’ambdues ribes de la Mediterrània. Com a actuació derivada d’aquest compromís, el Govern de Catalunya impulsa l’Estratègia Mediterrània MedCat 2030, que desplegarà un pla d’acció que afronti, conjuntament amb els nostres veïns, els reptes compartits que ens afecten per treballar a favor dels valors, les persones, la prosperitat compartida i una Mediterrània intercultural.

 

Premisses

En el marc de la política de veïnatge s’identifiquen tres premisses cabdals per a Catalunya:

  1. Més que un repte, la globalitat és el marc de l’acció exterior de la UE. L’acció de Catalunya i la concepció del veïnatge s’integren en una visió global i transversal: “My neighbour and my partners’ weaknesses are my own weaknesses”. En una Europa global, mirarem a dins i a fora de les fronteres de la UE, i fomentarem la cooperació a tots els nivells i en tots els àmbits.

  2. El veïnatge ens afecta a tot Europa. Per la seva condició europea, Catalunya se sent implicada en tota l’amplitud (sud i est) de les relacions amb els veïns. En aquest context, la dimensió europeista i mediterrània de Catalunya ofereix un marc proper al ciutadà i al territori a l’hora d’atansar el veïnatge a la seva societat.

  3. Europeisme i mediterraneïtat van junts: més Europa, més Mediterrani. La visió d’un projecte europeu ens permet compartir un projecte que abasta tot Europa i que ofereix un valor de pertinença (ownership) als veïns en un espai mediterrani d’abast regional.

 

Prioritats

Partint d’aquestes premisses, des del Govern de Catalunya posem de relleu les consideracions següents:

  • Refermament del valor central de la Mediterrània

    • Impulsar la idea de Mediterrani Xarxa. Des de Catalunya treballem, des del veïnatge proper, la perspectiva de treball en xarxa en el Mediterrani i d’espais policèntrics, donant suport a l’entramat d’actors i iniciatives i promovent sinergies. Catalunya es posiciona des del seu paper central i actiu en xarxes i en flux amb els diferents actors (regionals, urbans, internacionals, empreses i societat civil). La seva contribució a l’establiment de lligams amb els veïns es fonamenta en una manera de treballar i de fer les coses.

    • Dotació significativa per al veïnatge sud. Destaquem la rellevància de reforçar les institucions, iniciatives regionals i multilaterals. Això implica una dotació significativa per al veïnatge sud en el marc del nou Instrument de Veïnatge, Desenvolupament i Cooperació Internacional per al nou període 2021-2027 que permeti treballar de manera efectiva amb els nostres veïns.

    • Èmfasi en la cooperació euroregional. En el marc del debat obert sobre el futur de la Cooperació Territorial Europea (CTE), defensem una visió de conca mediterrània com a espai natural de cooperació transversal (nord-nord i nord-sud), tot reforçant la cooperació amb el veïnatge més proper en l’entorn de la Mediterrània occidental i prioritzant el paper de la cooperació euroregional.


  • Polítiques dinamitzadores i de transformació

    • Una PEV flexible i amb visió regional. La “diferenciació” i la flexibilitat permeten aportar unes polítiques adequades a cada context en què s’apliquin, dinamitzant la política de veïnatge i tenint en compte la diversitat dels nostres veïns, unes polítiques que en tot moment s’han d’aplicar des d’una visió integral i d’abast regional, de manera que s’eviti el risc d’una potencial parcel·lació.

    • Significació dels processos de descentralització. Prioritzem un model de ciutadania mediterrània que veu en la societat civil, en els joves i en les dones els actors del canvi; donant suport als processos descentralitzadors, i apostant per un model de cooperació al desenvolupament transformador. Al mateix temps, implica promoure instruments proactius i de diplomàcia tova: prevenció, interculturalitat, diàleg i de justícia social.

    • Promoció de la competitivitat, sostenibilitat, recerca i innovació. Des de Catalunya entenem que és prioritària la perspectiva d’integració econòmica i de prosperitat compartida. El suport i la dinamització dels actors econòmics, empresarials i de recerca, i l’aposta per la innovació i l’excel·lència a una i altra banda de la Mediterrània, són una aposta de futur i per la creació d’ocupació.

    • Un model de veïnatge solidari i amb participació dels governs regionals. Un model que tingui en compte el desenvolupament econòmic dels països d’origen, trànsit i destí, i la cohesió de la societat catalana. Emfatitzem la rellevància d’un model solidari, que compleixi amb el dret internacional amb els refugiats i d’acollida i que prioritzi polítiques efectives de cooperació amb els països d’origen, amb una atenció especial vers els col·lectius més vulnerables, com les dones migrants i els menors no acompanyats. Reforçar la participació dels governs regionals i locals en l’àmbit migratori, en el disseny i la implementació de les polítiques d’integració, facilitant l’accés als fons europeus destinats a promoure l’acollida i la integració dels nouvinguts.

Des de Catalunya apostem pel nostre compromís europeista i obert amb la Mediterrània amb l’impuls de l’Estratègia Mediterrània MedCat 2030, defensant una visió d’abast regional, transformadora i d’acció flexible. Una fita d’aquest compromís seria la commemoració “Barcelona +25: Cap al 25è aniversari de la Declaració de Barcelona”.

  • Presència en organismes d’acció internacional

    • Per al Govern és rellevant reforçar les institucions, iniciatives i xarxes regionals i d’abast internacional. Catalunya compta amb instruments que treballen en el desplegament d’accions i fomenten les relacions entre ambdues ribes a la regió.

      • Aquest és el cas significat de l’Institut Europeu de la Mediterrània, un consorci participat i presidit per la Generalitat de Catalunya que actua com a think tank i crea pensament i debat sobre els grans reptes compartits de les dues ribes de la Mediterrània.

      • Un exemple d’institució central en la implementació de polítiques concretes a la regió és la Unió per la Mediterrània, amb seu a Barcelona, amb la qual la Generalitat col·labora activament.

      • La presència a institucions euromediterrànies de cooperació d’actors regionals i locals i que actuen en aquest marc, com l’Assemblea Regional i Local Euromediterrània (ARLEM), proporciona una plataforma institucional important per al desplegament de polítiques que beneficien les relacions de Catalunya a la regió.

      • Destaca, així mateix, la participació de la Generalitat a centres com el Centre d’Estudis i Transports per a la Mediterrània Occidental (CETMO), que promou el desenvolupament de la cooperació regional per la millora del transport entre els països de la Mediterrània occidental.

      • Al mateix temps, som presents al Centre d’Activitat Regional pel Consum i la Producció Sostenible (SCP/RAC), que en el marc del Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), promou la cooperació amb els països mediterranis en matèria de desenvolupament i innovació, a partir de models de consum i producció més sostenibles.


  • Relacions privilegiades amb els nostres veïns

    • En l’àmbit bilateral, Catalunya participa de la perspectiva flexible i d’aprofundiment de les relacions amb cada un dels veïns consolidant una llarga tradició de col·laboració i basant-se en la cooperació en àmbits d’interès comú amb cadascun d’ells.

      • Pel que fa l’intercanvi comercial i de presència del teixit empresarial català, el pes de la Mediterrània com a regió és reduït, amb presència de tres oficines de promoció exterior d’ACCIÓ a Casablanca, Istanbul i Tel Aviv, que complementen el dinamisme del sud d’Europa, principalment a França i a Itàlia.

      • Amb el Marroc s’ha establert un pla d’actuacions de quatre anys en l’àmbit de la cultura, comercial, migratori i de cooperació, que es recull en el Pla Marroc de la Generalitat, i ja s’està treballant en el segon pla. Aquest model es pretén aplicar a altres països de la regió.

      • Així mateix, les accions de cooperació es desenvolupen a diferents països de la regió, destacant el cas de Tunísia, país prioritari del pla director.

      • L’acció bilateral en l’àmbit econòmic, de la societat civil i en altres àmbits amb els països de la regió es veu reforçada amb la creació de dues delegacions mediterrànies, al Magreb i al Mediterrani oriental, i en el marc d’una estratègia mediterrània d’abast regional.

      • El Govern participa en l’agermanament institucional Twinning Marroc-Unió Europea per al reforçament institucional del Ministeri de Cultura i Comunicació marroquí i dels seus organismes associats. D’una durada de 24 mesos (2018-2020), aquest twinning està finançat per la Unió Europea amb 1.500.000 euros, i hi participen el Departament de Cultura, el Ministeri de Cultura francès i l’Autorità per le Garanzie nelle Comunicazioni.

        • El Departament de Cultura de Catalunya participa en aquest twinning a través de l’Arxiu Nacional de Catalunya, que dona suport en la conservació i digitalització del fons de l’arxiu del Ministeri de Cultura i Comunicació marroquí, que aplega bàsicament els reportatges fotogràfics de les activitats protocol·làries, tant reials com governamentals, així com dels principals esdeveniments dels darrers cinquanta anys. L’Institut Català de les Empreses Culturals, per la seva banda, desenvolupa la seva acció a través del Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya, que proporciona assessorament al Centre Cinématographique Marocain (CCM) sobre la conservació, restauració i digitalització del seu fons audiovisual. Així mateix, defineixen els models de suport al sector de l’audiovisual i treballen conjuntament en la reorganització de l’estructura i la planificació estratègica del CCM.


  • Prioritat de la Mediterrània a la cooperació al desenvolupament

    • L’any 2017, la cooperació als països mediterranis va representar el 28% del total de la cooperació catalana al món i es va concentrar especialment al Líban, Marroc, Territoris Palestins i Turquia.

      • La presència de projectes importants al Líban i Turquia s’explica com a resposta a la crisi del refugi i l’atenció als desplaçats després d’anys de guerra a Síria.

      • Altres països com Tunísia també han estat objecte d’actuacions rellevants especialment interessants en el camp de la prevenció de l’extremisme violent.

      • En el marc dels diferents instruments de veïnatge de la UE, cal destacar, en matèria d’assistència tècnica, les actuacions per donar a conèixer l’expertesa catalana dels diferents departaments en el reforçament de les capacitats institucionals dels actors públics amb un enfocament multinivell, com ha estat el cas d’Egipte o Algèria.

    • Totes aquestes actuacions es fan en coordinació amb altres agències de cooperació internacional.


  • Presència en xarxes territorials euroregionals

    • Des de la seva posició central, Catalunya ha donat suport activament a les polítiques de col·laboració a la regió, i en aquests moments desplega una activitat de rellevància a través dels seus departaments i d’una participació activa en les xarxes euroregionals, transfrontereres i transnacionals en les quals participa.

      • Catalunya participa molt activament com a membre de xarxes com la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP). En el marc d’aquest consorci, que aplega tots els territoris transfronterers dels Pirineus, Catalunya participa durant el període 2014-2020 a 64 projectes, en àmbits com l’impacte del canvi climàtic a les zones de muntanya, la millora del transport, la despoblació rural, la preservació del patrimoni natural i el turisme sostenible, amb un total de 117 institucions del territori implicades. Aquests projectes han gaudit d’una subvenció dels fons europeus FEDER de 22.227 M€.

      • Catalunya presideix aquest any 2018 l’Euroregió Pirineus Mediterrània, una àrea de cooperació reforçada (CTP) juntament amb Occitània i les Illes Balears. En aquest marc, durant aquest període s’han mobilitzat més de 1.000 actors de la regió i s’han realitzat posicionaments polítics sobre l’àmbit de recerca.

      • Catalunya treballa activament en la xarxa Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes i la seva Comissió Intermediterrània (CIM-CRPM), i forma part del seu bureau polític. La participació catalana des del 1985 en aquest lobby potent europeu ens permet influenciar molt directament les polítiques de la Unió Europea sobre cohesió, marítimes, transport, migració i canvi climàtic.

      • A escala europea, la participació de Catalunya en xarxes com l’Associació de Regions Europees (ARE), en la qual assumeix la secretaria mediterrània, suposa així mateix una tasca d’impuls en matèria de temes rellevants en àmbits com l’economia blava i el model d’integració intercultural català, obrint possibilitats per a l’establiment de xarxes a escala europea i amb projecció mediterrània.

      • El Govern de Catalunya dona suport a la plataforma d’experts en canvi climàtic i ambiental a la Mediterrània (MedECC), en la qual participen més de 450 científics de diverses disciplines d’arreu de la Mediterrània i en el marc de la qual està elaborant un informe de referència sobre l’impacte del canvi climàtic en aquest espai, la Mediterrània, que és el nostre.


  • Potenciació de la presència de Catalunya en els programes mediterranis

    • Cal destacar la presència d’entitats catalanes en el programa de Cooperació transfronterera de la Conca Mediterrània de l’Instrument de Veïnatge (ENI CBC MED), que impulsa projectes de col·laboració descentralitzada nord-sud a la Mediterrània. En el període 2007-2013, fins a 36 entitats catalanes han participat en projectes finançats pel programa. Catalunya participa en un 25% del total de projectes aprovats. Catalunya figura entre les dues regions amb més nombre de projectes en el programa. Dels 24 projectes aprovats, un 8% d’aquests són liderats per una entitat catalana, i les fins a 36 entitats catalanes involucrades han cooperat amb 79 institucions del sud i est de la Mediterrània, tals com el Líban i Tunísia, seguits de Jordània, Egipte i, finalment, Palestina i Israel. Catalunya ha rebut uns 10,4 M€, situant-se com la segona regió amb més nombre de projectes (després del Laci).

    • Pel que fa als programes regionals Med, en el període de programació vigent, 2014-2020, s’ha programat fins al moment un total de 34 projectes amb participació catalana, xifra que suposa el 41% dels projectes programats i que la situa en la tercera posició de les regions amb més nombre de projectes (per darrere de Provença-Alps-Costa-Blava i Àtica). Els socis catalans estan liderant actualment un total de 6 projectes (un 7% del total dels projectes que s’estan duent a terme). La trentena de socis catalans treballen en aquests projectes amb entitats principalment d’Itàlia, França i Grècia. Catalunya ha rebut fins ara uns 9,9 M€ dels 176 M€ que s’han repartit en el programa, que suposa un 5,6% del total.

    • Dins d’aquests programes regionals Med, Catalunya participa en el projecte PANORAMED liderant el grup de treball sobre innovació. L’objectiu és fer visible el treball i activitat desenvolupats en el marc de la RIS3CAT i contribuir a desenvolupar un model mediterrani d’innovació social.

    • A través del desenvolupament de l’Estratègia marítima, la voluntat del Govern català passa per desenvolupar plenament el potencial d’economia blava del seu espai marítim, a través de la iniciativa WestMED, que desenvolupa una estratègia marítima subregional per a la Mediterrània occidental.

    • Finalment, Catalunya ha assumit un rol clau de promoció del nou Programa PRIMA sobre recerca, que ha iniciat el funcionament a principis de 2018 a Barcelona.


  • En el context de la realitat migratòria a Europa

    • Catalunya aposta per un model solidari, que compleixi amb el dret internacional amb els refugiats i d’acollida i que prioritzi, més enllà de la primera acollida, la importància i la necessitat d’implementar polítiques efectives de cooperació amb els països d’origen, amb una atenció especial vers els col·lectius més vulnerables, com les dones migrants i els menors no acompanyats. Catalunya demana que es reconegui el paper clau dels governs regionals i locals en l’àmbit migratori, especialment en el disseny i la implementació de les polítiques d’integració, i facilitant-los la participació en l’adopció de decisions europees en la matèria i fent possible que tinguin accés als fons europeus destinats a promoure l’acollida i la integració dels nouvinguts.
Data d'actualització:  20.11.2018