• Imprimeix

Finances europees

Un dels temes que marca l’agenda de la Unió Europea en aquests moments —i probablement fins ben entrat l’any 2020— és el debat sobre quin ha de ser el seu pressupost a llarg termini, o el que és el mateix, el debat sobre el Marc Financer Pluriennal (MFP) per al període 2021-2027.

L’MFP tradueix les prioritats polítiques de la Unió en termes financers per a un període determinat i estableix els imports màxims de despesa comunitària per a cadascuna d’aquestes prioritats. També inclou les fonts d’ingressos o recursos propis de la UE. En conseqüència, el MFP defineix, d’una banda, la forma com es finançarà la UE en aquest període i, de l’altra, com es gastaran aquests recursos i quines seran les prioritats de la despesa.

El pressupost de la Unió no és només un exercici comptable, sinó un exercici polític, ja que estableix les prioritats polítiques de la Unió Europea, donant respostes a les necessitats de la seva ciutadania.

Des del mes de maig de 2018 ja es coneixen els detalls de la proposta de pressupost europeu. Elaborar aquesta proposta correspon a la Comissió Europea. Les negociacions i l’aprovació final del MFP corresponen al Consell, és a dir, als estats membres, un cop el Parlament Europeu hagi donat el vistiplau. Tant la Comissió Europea com el Parlament Europeu voldrien que les negociacions acabessin abans de les properes eleccions europees, però des del Consell es considera complicada aquesta opció, i les negociacions s’allargaran encara un any més com a mínim. Des de Catalunya demanem als estats membres que facin tot el possible per aconseguir un acord amb el Parlament Europeu, abans que aquest acabi el mandat el proper abril de 2019.

 

Prioritats

Des del Govern de Catalunya posem l’accent en aquests vuit aspectes:

  • Pressupost ambiciós

    • La Comissió Europea proposa que la contribució al pressupost pluriennal per al període 2021-2027 sigui d’un 1,1% del PIB del conjunt de la UE. Des de Catalunya demanem un pressupost ambiciós. Aquest pressupost ambiciós hauria de fer front de forma satisfactòria a reptes importants per a nosaltres, com ara la cohesió econòmica i social, la immigració, el medi ambient i el suport a la Política Agrícola Comuna (PAC), la innovació i el desenvolupament econòmic, entre d’altres.


  • Més consideració del principi de subsidiarietat

    • Reclamem l’aplicació del principi de subsidiarietat en la gestió dels diferents fons o programes de finançament europeu. Davant una tendència renacionalitzadora per part d’alguns estats membres, des de Catalunya defensem i exigim a la Unió Europea que situï la gestió d’aquests programes de finançament de la manera més propera a la ciutadania, d’acord amb les competències legalment atribuïdes a cada nivell d’administració.


  • Uns fons europeus que funcionin pels ciutadans

    • Ens refermem en la necessitat de mantenir la Política de Cohesió per a totes les regions de la UE. L’objectiu ha de ser la convergència, és a dir, la reducció de les desigualtats dins i entre les regions europees. Per tant, aquesta política, que representa al voltant del 30% del total del pressupost de la UE, ha de comptar amb un pressupost adequat per continuar donant suport a activitats de R+D+I, pimes, a la transició cap a economies baixes en carboni, TIC, energia i xarxes de transport i infraestructures de salut, d’educació i socials i per al desenvolupament urbà sostenible. Per a l’assignació de recursos, apreciem que es tinguin en compte altres factors, juntament amb la renda per càpita, com ara l’atur i els efectes del canvi climàtic, però no creiem que augmentar la taxa de cofinançament estatal incentivi la qualitat de les despeses finançables. Per a Catalunya, la cooperació territorial, en totes les seves formes, continua essent una prioritat.

    • Apostem per una Política Agrícola Comuna (PAC) modernitzada i construïda al voltant dels dos pilars: pagaments directes als agricultors i finançament del desenvolupament rural. Aplaudim que es creïn sinergies amb el programa Horizon Europe per donar suport a la recerca i la innovació en alimentació, agricultura, desenvolupament rural i bioeconomia. No obstant això, la PAC dels propers anys, més respectuosa amb el medi ambient i el clima i creadora de més oportunitats en territoris rurals, no es pot assolir retallant els recursos i augmentant les taxes nacionals de cofinançament.

    • Participar de manera activa en el Fons Europeu Marítim i de la Pesca. Volem ser un actor proactiu tant en l’elaboració de les estratègies marítimes de la Mediterrània com en l’aplicació del Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP), per així desenvolupar plenament el potencial de l’economia blava a Catalunya.


  • Un ús dels fons per construir l’Europa social

    • L’Europa social ha de ser una prioritat els propers anys. Des de Catalunya valorem molt positivament que es dediquin recursos a millorar la resiliència i la convergència econòmica i social, els sistemes i les polítiques de salut, que s’inverteixi en educació i en formació en habilitats (especialment les tecnologies digitals) per adaptar-se a les necessitats actuals i futures de l’economia; a promoure l’ocupació a través d’intervencions actives que permetin la integració o la reinserció laboral, especialment de joves i aturats de llarga durada; que es dediqui una atenció particular a la situació dels migrants i a la seva integració al mercat de treball; que s’inverteixi en promoure la inclusió social, en prevenir i combatre la pobresa i les desigualtats i en promoure la innovació social.


  • Dotació d’un pressupost adequat a la política migratòria

    • La política migratòria de la UE continua essent una prioritat i, en conseqüència, valoraríem molt positivament un increment substancial de la dotació pressupostària, sobretot, del Fons d’Asil, Migració i Integració (AMIF). Proposem que aquest fons posi l’accent en la convivència, en la diversitat i en la interculturalitat, i no exclusivament en el control de fluxos en frontera. Demanem que el repartiment dels fons a escala estatal inclogui els nivells subestatals, que tenen la competència directa en primera acollida i en polítiques d’integració, especialment de joves i adolescents (educació, ocupació, salut, serveis socials). L’actual desajust en el sistema de finançament dels territoris pel que fa al Fons d’Asil, Migració i Integració perjudica l’accés a la igualtat d’oportunitats de les persones immigrades, especialment les polítiques de millora d’oportunitats en l’àmbit de l’aprenentatge lingüístic, l’educació i de l’ocupació.


  • Augment de la dotació en veïnatge

    • Finalment, compartim la proposta d’augmentar la dotació per a l’Instrument de Veïnatge, Desenvolupament i Cooperació Exterior —sobretot amb els països de la Mediterrània— i per al de Preadhesió. La reestructuració dels instruments de finançament exterior en un únic fons proporciona una millor coherència i afavoreix l’eficàcia de la cooperació al desenvolupament, així com la simplificació dels processos i l’aprofundiment de les economies d’escala. Reafirmem la necessitat de “territorialitzar” i augmentar la participació de les autoritats locals i regionals en la Política Europea de Veïnatge (PEV). Encomiem la UE que, per mitjà d’un finançament més eficaç, contribueixi a abordar reptes mundials no resolts en els camps dels drets humans, la democràcia, les organitzacions de la societat civil, el desenvolupament sostenible, la prevenció de conflictes, l’estabilitat i la pau o una resposta ràpida a situacions de crisi.

Som aportadors nets al pressupost europeu

Catalunya és aportadora neta al pressupost de la Unió Europea. Des de l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (CEE), l’any 1986, Catalunya contribueix a finançar el pressupost comunitari en la mesura que suporta els diferents ingressos comunitaris, i rep recursos procedents de la Unió Europea en la mesura que es beneficia de les diferents polítiques comunitàries.

 

Participem activament en les polítiques comunitàries

A Catalunya s’han programat al voltant de 2.000 M€ per al conjunt del període 2014-2020 en relació amb els fons estructurals i d’inversió (Fons Europeu de Desenvolupament Regional - FEDER; Fons Social Europeu - FSE; Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural - FEADER; i Fons Europeu Marítim i de la Pesca - FEMP) i amb el Programa d’ocupació juvenil gestionats per la Generalitat de Catalunya.

 

Tenim una estratègia de recercai innovació, RIS3CAT, pionera i exemplar

L’Estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT) defineix les prioritats per a les polítiques públiques d’R+D+I i les actuacions que tenen el suport del Programa operatiu del FEDER de Catalunya 2014-2020 i respon a l’exigència de la Comissió Europea que els estats i les regions de la UE elaborin estratègies de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent que s’ajustin al seu potencial d’innovació.

 

Tenim entitats catalanes altament implicades i competitives

Les entitats amb seu a Catalunya són líders estatals en la captació de fons provinents del programa Horitzó 2020 (H2020), l’instrument insígnia del finançament de la recerca i la innovació a la UE.

 

Aportem excel·lència als projectes europeus

Els nostres investigadors i institucions destaquen a escala internacional per la seva excel·lència i gran capacitat innovadora. Algunes dades sobre el programa Horitzó 2020 que així ho demostren són (segons xifres de l’AGAUR):

  • els 848 M€ en fons europeus captats;

  • els més de 1.540 projectes finançats;

  • la participació d’unes 570 entitats;

  • l’alta captació de fons per part de Catalunya sobre el global d’H2020 (2,7%), en què destaquen els sectors d’innovació a les pimes (4,6%); tecnologies futures i emergents (3,8%); ciència amb i per a la societat (4,2%); Marie Skłodowska Curie Actions (3,9%); acció pel clima, medi ambient, eficiència dels recursos i matèries primeres (3,6%); salut, canvi demogràfic i benestar (3,4%); European Research Council (3,2%); nanotecnologia, materials avançats, biotecnologia i fabricació i transformació avançades (3,0%), i TIC (2,8%).
Data d'actualització:  20.11.2018