• Imprimeix

Dimensió social

La consecució d’una Europa més social i justa és una prioritat de la Comissió Europea en un moment de redefinició de la UE.

El document de reflexió sobre la dimensió social d’Europa, publicat a l’abril de 2017 per la CE, és el punt de partida d’un procés de reflexió per trobar respostes als nous reptes com l’envelliment de la població, la digitalització o l’impacte de la urbanització i la globalització. Els estats membres hauran d’acordar com afrontar aquests reptes conjuntament i pensar el valor afegit que poden proporcionar els instruments de la UE.

Aquest document es va presentar juntament amb la proposta sobre el Pilar Europeu de Drets Socials, proclamat a la Cimera de Göteborg el novembre de 2017. La proposta pretén avançar cap a un mercat laboral i uns sistemes de protecció social més adequats, que millorin les condicions de treball i de vida dels ciutadans de la UE. El debat sobre el Pilar resulta de màxima importància política i social a Catalunya, ja que el futur de l’estat del benestar és una de les principals preocupacions del Govern i de la ciutadania.

Des del Govern apostem per aprofundir en la dimensió social d’Europa per tal de fer convergir a l’alça els estàndards socials i drets dels ciutadans europeus i poder afrontar millor els reptes de futur. Volem que el Pilar Europeu sigui l’eina central per avançar cap a una Europa social. Tanmateix, el Pilar hauria d’anar més enllà d’una declaració de principis i bones intencions; s’hauria de poder implementar a través d’iniciatives legislatives i instruments de finançament adequats. Aquests mecanismes i instruments d’implementació són fonamentals perquè el Pilar tingui un impacte visible i els ciutadans puguin fer efectius els seus drets, tant en l’àmbit laboral com pel que fa a la igualtat d’oportunitats, protecció, inclusió i progrés socials.

L’objectiu és construir una societat cohesionada i amb justícia social per apoderar les persones i garantir-ne la integració en la societat. Per fer-ho, apostem per donar una dimensió molt més àmplia dels drets de ciutadania que inclogui també tots els drets socials objectius i subjectius, tenint en compte tant la gestió de la diversitat d’origen com l’atenció a la diversitat de possibles vulnerabilitats.

 

Prioritats

Les desigualtats econòmiques i socials a Europa han augmentat en els últims anys, i les repercussions de la crisi encara són presents, sobretot entre els sectors més vulnerables, com els aturats de llarga durada, els joves, les dones o les persones en risc de pobresa. Per fer front a aquests reptes, exposarem la visió de Catalunya en la consecució de l’Europa social prenent com a referència els vint principis del Pilar Europeu de Drets Socials.

  • Impulsar l’ocupabilitat, especialment dels col·lectius més vulnerables

    • El model de mercat laboral actual ha generat fortes desigualtats i ha cronificat la situació d’atur de moltes persones. Per revertir aquesta situació, la Comissió Europea aposta per donar suport actiu a l’ocupació mitjançant polítiques d’assistència personalitzada, que ofereixin formació, reciclatge i ajut en la recerca de feina a través del programa Garantia juvenil. En l’àmbit de la formació, la Comissió Europea vol promoure la capacitació digital dels ciutadans perquè es puguin adaptar a les transformacions del mercat laboral. També s’hauria d’avançar cap a uns sistemes de formació professional dual que s’adaptin a les necessitats reals del mercat de treball, en la línia de les del Govern alemany, que són també en les quals es basa el Govern de Catalunya.

    • Des del Govern apostem per polítiques socials preventives que fomentin l’ocupació, tals com els cursos de formació professional ocupacional, destinats a millorar la qualificació professional dels aturats i facilitar-ne la inserció al mercat laboral, o el programa “Projectes singulars”, destinat a reforçar les competències professionals dels col·lectius més vulnerables. D’altra banda, també treballem amb els sindicats i les patronals per crear eines de concertació, com el protocol d’assetjament o les mesures d’igualtat, que afavoreixin un mercat de treball més just i igualitari.


  • Promoure la igualtat d’oportunitats de les dones en l’àmbit laboral

    • Un dels objectius de la Comissió Europea és combatre la bretxa salarial entre dones i homes. El Pla d’acció 2017-2019 estableix una sèrie de mesures per millorar l’aplicació del principi d’igualtat retributiva, combatre la segregació vertical (sostre de vidre) i per ocupacions, així com eliminar l’efecte penalitzant de les responsabilitats familiars.

    • En aquesta direcció, la Comissió Europea va presentar, juntament amb el Pilar Europeu de Drets Socials, un paquet de mesures per promoure la conciliació de la vida laboral i personal dels progenitors treballadors i cuidadors, i per fer front a la infrarepresentació de les dones al mercat laboral. Aquesta iniciativa estableix un conjunt d’estàndards per als permisos per als progenitors i cuidadors, amb l’objectiu que els homes assumeixin responsabilitats en aquest àmbit.

    • Des del Govern, volem utilitzar la inspecció de treball per lluitar contra la bretxa salarial de gènere, així com impulsar la implantació i execució dels plans d’igualtat a les empreses. Més enllà d’això, també creiem que és rellevant evitar que de forma indirecta la cura de familiars recaigui en les dones, fet que suposa una càrrega de treball informal addicional.

    • En la mateixa línia, des de Catalunya també apostem per l’aplicació de la reforma horària al món del treball, ja que contribuirà a fomentar la conciliació i l’accés de les dones al mercat laboral. Uns millors horaris laborals permeten gaudir de més temps per a la vida personal, la vida comunitària i la formació. Per assolir-ho, incentivem acords entre sindicats i patronals o entre comitès i empreses i inspeccions per garantir el compliment de les jornades.


  • Promoure una atenció sanitària de qualitat i accessible

    • La Comissió Europea vol concentrar esforços en àmbits com la retenció dels professionals qualificats, l’orientació cap a un sistema sanitari universal i la cooperació transfronterera. Per altra banda, el futur del sector ha de continuar utilitzant les noves tecnologies en l’àmbit de l’e-salut per tal que els serveis sanitaris siguin més accessibles i personalitzats, així com per a un millor aprofitament de les dades mèdiques per a fins científics i organitzatius, que permetin una millor gestió del sistema sanitari i una qualitat més alta en la investigació mèdica.

    • A Catalunya som pioners en un gran nombre d’aspectes de l’àmbit de la salut, alguns de tan rellevants com els trasplantaments i alguns tractaments de càncer. Al mateix temps, també podem aportar bones pràctiques en eficiència hospitalària, atès que som punters en la bona gestió de dades de pacients, de recursos, professionals, universitats i, sobretot, en la gestió eficaç i eficient entre hospitals públics i privats.


  • Millorar la protecció i la inclusió social

    • La Comissió Europea va publicar un document de treball el 2017 en què identifica la inversió en la infància com la política més eficient i eficaç per lluitar contra l’exclusió social. Les polítiques d’infància tenen efectes multiplicadors al llarg de tota la vida i permeten trencar el cicle de la vulnerabilitat. Tal com indica el document de treball, calen polítiques transversals que impliquin tant els infants com les seves famílies, de manera que no només tinguin un impacte positiu sobre el seu èxit socioeducatiu, sinó que afavoreixi la participació dels pares en el mercat de treball i la igualtat de gènere.

    • A més d’aquestes qüestions, la Comissió Europea també posa el focus en altres polítiques de protecció social com unes prestacions d’atur adequades i eficients, unes pensions proporcionals a les aportacions dels treballadors i el dret a un servei assequible d’atenció de llarga durada. Així mateix, es remarca el dret a l’habitatge, especialment al dret d’assistència i protecció contra el desallotjament forçós i l’assistència a les persones sense llar.

    • En aquest sentit, des de Catalunya treballem per garantir el dret a decidir quin projecte vital vol tenir cada ciutadà independentment de la seva situació de vulnerabilitat. Per aquest motiu, cal situar el ciutadà al centre de les polítiques, apoderant-lo al llarg de tot el cicle vital, i posar més èmfasi en les polítiques socials preventives, especialment en polítiques d’infància. D’altra banda, s’han d’enfortir els serveis socials bàsics i consolidar la implementació de polítiques com la renda garantida de ciutadania o les polítiques d’habitatge.

    • En l’àmbit de la justícia, fem una aposta decidida per la reinserció, el medi obert i les mesures penals alternatives, com polítiques socials, per fer front al risc d’exclusió de les persones que compleixen condemna, i que contribueixen a l’èxit de la seva reincorporació a la societat.

    • En la mateixa línia, el Govern també aposta per la mentoria social, és a dir, un acompanyament a les persones en risc d’exclusió, com persones recentment immigrades o persones grans soles, entre d’altres. Aquest acompanyament el fan els ciutadans voluntàriament. Hem d’aprofitar aquesta fórmula de col·laboració entre persones, que té tres elements positius: facilita l’apoderament, permet una millor inclusió i és en si mateix part d’aquesta interacció social. Treballem perquè creixi l’ús de la mentoria social com a eina preventiva.

    • També prioritzem les polítiques socials i de treball comunitàries i les intervencions socials a “km0” que permetin arribar arreu del país i aprofitar el teixit social com a xarxa de proximitat.


  • Implementar la perspectiva de l’interculturalisme

    • Les migracions són un fenomen influenciat per una complexa combinació de factors econòmics, polítics, socials i mediambientals. Aquests fluxos migratoris augmenten la diversitat cultural interna de les nostres societats. En el nostre cas, d’acord amb les xifres provisionals a 1 de juliol de 2018, un 15,3% de la població catalana té nacionalitat estrangera: a Catalunya es parlen més de 300 llengües diferents i conviuen més de 180 nacionalitats. En aquest sentit, l’ensenyament de la llengua catalana, tant als nens i nenes nouvinguts a l’escola com als adults, amb una oferta a mida per a les diferents necessitats i accessible a tot el territori, és una mostra clara de l’aposta catalana per la integració de les persones que han arribat al nostre país cercant oportunitats.

    • La gestió de la convivència en el marc de societats diverses requereix un abordatge que ajudi a construir un sentit de pertinença, que sigui la base de l’exercici d’una ciutadania plena i responsable. Aquesta perspectiva es fonamenta en tres pilars: inclusió social, posada en valor de la diversitat i promoció de la interacció entre tota la ciutadania.

    • A Europa, el procés migratori s’ha gestionat de forma desigual. A Catalunya treballem des d’un enfocament intercultural que aposta per la gestió de la convivència, traient profit de la diversitat i reconeixent-la, a més de fomentar la interacció i la inclusió. En una Europa que focalitza la gestió dels fenòmens migratoris només en el control de les fronteres, cal posar els reptes de la diversitat i de la integració també en l’agenda pública. En aquesta línia, cal articular una aliança de territoris que apostin per la gestió intercultural de la diversitat i promoure aquesta estratègia en el marc de les institucions europees. També cal plantejar una renovació profunda del Sistema europeu comú d’asil.


  • Estimular la col·laboració amb els ens locals i el treball amb les entitats i treballadors del tercer sector

    • Cal reforçar la col·laboració amb els ens locals i la confiança en les entitats del tercer sector i agents socials. Fem les polítiques socials i del treball del país en concertació amb tots aquests actors, en un treball de confiança i cooperació. Això passa també per la dignificació i reconeixement dels professionals dels sectors del treball i dels serveis socials. No podem demanar als professionals que ajudin a apoderar persones si abans no hem treballat per apoderar-los i dotar-los d’eines i capacitat de decisió sobre com desenvolupar la seva feina.


  • Impulsar l’Agenda Europea per a la Cultura

    • A la cimera de Göteborg de desembre de 2017, el Consell Europeu també va destacar la importància social i econòmica de la cultura i el patrimoni. A més, es va fer referència a l’Any Europeu del Patrimoni Cultural 2018 com a oportunitat fonamental per impulsar l’agenda cultural europea. La nova Agenda Europea per a la Cultura vol construir societats cohesionades a través de la cultura i l’educació. Així mateix, també aposta per construir una Unió més integradora i justa, donant suport a la innovació, la creativitat, el creixement i l’ocupació sostenible.

    • Des de Catalunya, treballem per impulsar l’Agenda Europea per a la Cultura a través de polítiques que promoguin aquests objectius. Entre les accions que impulsa la Generalitat lligades als grans objectius marcats per l’Agenda hi ha l’impuls i la cura del patrimoni cultural, amb una implicació molt activa en l’organització dels actes de l’Any Europeu del Patrimoni 2018; també destaca l’impuls per a la internacionalització i la mobilitat d’artistes i empreses culturals, a més del gir social i inclusiu donat a moltíssims projectes, com per exemple “Apropa Cultura”, que faciliten l’accés de persones amb risc d’exclusió social a espectacles escènics i musicals, a més de visites a museus i monuments.
  • Impuls de polítiques d’ocupació actives i integrals per a l’activació de les persones i per a la millora de la seva ocupabilitat

    • El Govern de Catalunya entén que un mercat de treball de qualitat és la millor eina social preventiva del risc de pobresa. Per aquest motiu, entre d’altres, s’està enfortint l’espai de concertació i diàleg social en el si del Consell de Relacions Laborals; s’està dissenyant i desplegant el model integrat d’orientació professional; s’estan implementant polítiques d’ocupació juvenil que facilitin la integració sociolaboral del jovent i que els generi oportunitats per millorar-ne l’ocupabilitat i aconseguir feines de qualitat; s’està definint un model de treball per a persones amb discapacitat que n’afavoreixi la integració real al mercat de treball; s’estan establint mesures contra la desigualtat de les dones en el mercat de treball.

      • Impuls de la formació professional dual (FPD)

        • El Govern prioritza la FPD a fi d’incrementar l’ocupabilitat dels joves. La FPD combina la formació acadèmica als centres de formació amb l’aprenentatge professional en una empresa. En aquest sistema, tant els centres de formació com les empreses tenen una responsabilitat en el procés formatiu dels alumnes. D’aquesta manera, l’empresa pot adaptar la formació de l’alumne a les seves necessitats per tal que la formació sigui més útil al sistema productiu. Aquests projectes de FPD compten amb el finançament del Fons Social Europeu de la UE.


  • Projecte interdepartamental de competència digital docent (PICDD)

    • Aquest projecte defineix les competències digitals que han de tenir els mestres i professors a Catalunya i estableix el marc i el disseny dels mitjans per a l’adquisició i l’acreditació d’aquestes competències. L’objectiu del projecte és afavorir la digitalització del sistema educatiu i augmentar les competències digitals dels alumnes. Els resultats del projecte van ser satisfactoris i es van fer públics mitjançant la resolució ENS/1356/2016.


  • Pla DonaTIC

    • Segons l’informe Women active in the ICT sector, només el 30% de les persones ocupades en el sector són dones, i de les persones que escullen estudis postobligatoris en l’àmbit de les TIC, només el 33% són dones. Per fer front a aquesta problemàtica, s’ha creat el Pla DonaTIC, que consta d’un conjunt d’activitats que tenen com a objectiu l’impuls i reconeixement del paper de la dona en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació.


  • Llei de defensa dels drets del col·lectiu LGBTI

    • Catalunya ha estat i és país d’acollida i respecte a les diversitats i als drets del col·lectiu de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals. Per tal de defensar els drets d’aquest col·lectiu, el Govern va aprovar la Llei de defensa dels drets de les persones LGBTI i de lluita contra l’homofòbia el 2014. Aquesta llei, que és pionera al món perquè afecta tots els àmbits de les polítiques públiques, s’està desplegant mitjançant una xarxa territorial de serveis d’atenció integral LGBTI arreu del territori. Aquesta xarxa està coordinada per la Direcció General d’Igualtat i sensibilitza, forma, atén, respon i, si cal, gestiona denúncies relacionades amb els drets del col·lectiu.


  • Un sistema de salut universal i eficaç

    • El nostre sistema de cobertura universal és pioner a Europa, i ofereix un model de bones pràctiques per a la Comissió Europea, la qual s’ha plantejat adoptar un sistema similar a escala europea.

    • Al mateix temps, el sistema de salut de Catalunya és un referent per la seva bona pràctica d’estudiar quins són els millors proveïdors (amb primària, hospitals i salut mental) i investigar el perquè; un coneixement que es comparteix amb altres proveïdors per tal que puguin establir bones pràctiques.


  • Incrementar la inclusió social

    • Per al Govern de Catalunya és priotària una acció que apoderi la ciutadania al llarg de la seva vida i en les diferents situacions de desavantatge que es pugui trobar.

      • Plena implementació de la renda garantida de ciutadania

        • El Govern de Catalunya disposa, des del 2017, d’un sistema propi de renda garantida de ciutadania (RGC) per assegurar una vida digna a totes les persones i promoure’n l’autonomia i participació activa en la societat, superant les condicions que els han dut a la situació de necessitat. La renda garantida de ciutadania també preveu una prestació complementària d’activació i inserció, condicionada al compromís d’un pla d’inclusió social o d’inserció laboral, el qual té la finalitat de superar les condicions que han dut a necessitar la prestació, i és compatible amb altres prestacions i ingressos.

      • Uns serveis socials bàsics enfortits

        • El Govern de la Generalitat està enfortint l’atenció primària dels serveis socials amb l’augment del seu finançament, la dotació de més professionals i la millora de la coordinació i col·laboració dels equips del serveis socials bàsics amb els especialitzats dels diferents àmbits i de salut per a una òptima aplicació del conjunt de polítiques socials.

      • Oportunitats per a les persones joves

        • El Govern de Catalunya té entre les seves prioritats generar oportunitats per a les persones joves des de la igualtat i apoderar-les perquè tinguin un paper protagonista en el seu desenvolupament. El Pla nacional de joventut de Catalunya 2020 és el marc de referència per a la política de joventut, i es configura com una eina capaç d’adaptar-se als canvis i de donar resposta a les noves necessitats i demandes de les persones joves i del seu entorn. A més a més, el PNJCat 2020 incorpora i es desplega a través de l’acció dels agents implicats en les polítiques de joventut: Generalitat, món local i moviment juvenil organitzat.

      • Un model plurilingüe com a eina per enfortir la inclusió social

        • En la societat actual, on el domini de diverses llengües i el seu ús comunicatiu, acadèmic i professional és imprescindible, el sistema educatiu ha de poder formar parlants plurilingües, capaços d’interactuar en un context lingüístic i cultural complex. D’aquí parteix el model d’ensenyament plurilingüe propi del sistema educatiu a Catalunya, l’escola catalana, amb la immersió lingüística com a pilar fonamental des del curs 1983-1984. D’aquesta manera es garanteix que tot alumne, independentment del seu origen lingüístic familiar, tingui un ple domini de les llengües oficials i de, com a mínim, una llengua estrangera, a més de reforçar la introducció d’una segona llengua estrangera.

      • Els drets i el reconeixement a les persones grans, i la promoció de l’autonomia personal

        • La Generalitat de Catalunya està treballant per enfortir el rol de les persones grans en la societat, mitjançant l’elaboració d’una llei marc per a l’adaptació de la societat catalana a l’envelliment, així com per continuar millorant la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a les persones en situació de dependència i discapacitat i les seves famílies, facilitant la permanència en el seu entorn habitual i la seva inclusió social.


  • Perspectiva de l’interculturalisme - Pacte nacional per a la immigració, Plan de ciutadania i de les migracions i programa Noves veus

    • El Pacte nacional per a la immigració de l’any 2008 és una proposta d’inclusió, diversitat i interacció, que té com a finalitat aconseguir que totes les persones que viuen a Catalunya construeixin un sentit de pertinença al país, en l’horitzó de l’accés a una ciutadania plena. És per això que, en un moment en què el discurs europeu dominant se centra majoritàriament a parlar sobre les fronteres i els fluxos migratoris, Catalunya té una proposta per fer i compartir, una proposta que s’articularà en el nou Pacte nacional per la interculturalitat.

    • El Govern de Catalunya també ha aprovat un Pla de ciutadania i de les migracions, que conté una sèrie d’actuacions orientades a l’atenció de les persones migrades i a la gestió de la convivència en el marc d’una societat diversa.

    • Així mateix, som pioners desenvolupant, juntament amb totes les universitats catalanes i l’ACNUR, un programa de beques per a refugiats libanesos, que actualment cursen els estudis superiors a Catalunya, un programa que ha permès obrir una via complementària d’acollida de persones refugiades.

    • Catalunya també disposa d’un servei de primera acollida, al qual es té dret d’accés després d’empadronar-se, i que ofereix acompanyament i formació per a l’assoliment d’uns coneixements bàsics que facilitin l’inici del projecte de vida i feina a Catalunya. Es tracta d’una contribució a la solidaritat europea, que caldria impulsar mitjançant una renovació profunda del Sistema europeu comú d’asil.

    • També impulsem programes per a la visibilització de la diversitat cultural en àmbits de prestigi i reconeixement social, com el programa Noves veus, alhora que promou programes de prevenció i combat del racisme i la xenofòbia a través de la implementació de xarxes antirumors i d’espais lliures de racisme a escala local.
Data d'actualització:  20.11.2018