• Imprimeix

Agendes globals

L’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible de Nacions Unides s’estructura en 17 objectius globals (ODS) a assolir, com a màxim, a l’any 2030. Aquesta agenda, aprovada el setembre de 2015, s’erigeix com un paraigua que engloba la resta d’agendes globals, entre les quals es comprenen l’Acord de París, la Nova Agenda Urbana, l’Agenda d’Acció d’Addis Abeba i el Marc d’Acció de Sendai. L’objectiu d’aquestes és enfortir i desenvolupar l’acció dels ODS en camps temàtics específics com el canvi climàtic, el desenvolupament urbà, el finançament al desenvolupament i la resiliència davant el risc de desastres, respectivament. Així doncs, l’objectiu vertebrador de la creació de les agendes globals és assolir el desenvolupament sostenible a escala planetària. Per a les tres agendes més rellevants per a Catalunya —Agenda 2030, l’Acord de París sobre el canvi climàtic i la Nova Agenda Urbana— exposem la visió del Govern de Catalunya, així com la contribució catalana.

La visió del Govern de Catalunya

El 25 de setembre de 2015, l’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar formalment l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, que conté 17 ODS i 169 fites a assolir per a l’any 2030.

Aquestes fites van associades a àmbits com l’erradicació de la pobresa i la desigualtat, la seguretat alimentària, la salut, el consum i la producció sostenibles, el creixement econòmic i l’ocupació, les infraestructures, la gestió sostenible dels recursos naturals, els oceans, el canvi climàtic, i també la igualtat de gènere, la pau, la inclusió social, l’accés a la justícia, les institucions responsables i una mobilitat segura, sostenible i saludable. Aquestes fites són integrades i indivisibles, i equilibren les tres dimensions del desenvolupament sostenible: econòmica, social i ambiental.

 

Com hi contribuïm des de Catalunya

En la resolució a través de la qual s’aprova l’Agenda 2030, l’Assemblea General de Nacions Unides fa una crida a desenvolupar respostes nacionals ambicioses per implementar-la, tenint present la realitat de cada territori. És per aquest motiu que el Govern de Catalunya, mitjançant el Pla de Govern per a l’XI legislatura, aprovat l’abril del 2016, es va comprometre a: a) elaborar un pla nacional d’ODS, per assegurar la implementació de l’Agenda 2030 a Catalunya; i b) elaborar un sistema integrat de fites i indicadors relatius als ODS de l’ONU en matèria de sostenibilitat aplicats a Catalunya.

  • L’informe sobre l’Agenda 2030. El setembre de 2016 el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) va lliurar al Govern l’informe L’Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món, en el qual identifica els principals reptes que hem d’abordar per assolir amb èxit els ODS a Catalunya. Alhora, aquest informe serveix de base per al disseny del Pla nacional per a la implementació de l’Agenda 2030 a Catalunya.

  • El Pla nacional per a la implementació de l’Agenda 2030. L’elaboració d’aquest pla nacional referma el compromís de Catalunya amb la comunitat internacional i contribueix a la voluntat del Govern i dels actors que integren la societat civil catalana de compartir aportacions substantives que condueixin a l’assoliment de I’Agenda 2030 a escala global. Iniciat el mes de febrer de 2017, el Pla compta amb la participació de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya, i es preveu aprovar-lo el maig de 2019. El Pla inclourà compromisos tant a escala catalana com internacional, i que cobreixen tots els àmbits d’actuació del Govern i incorporen indicadors per a fer-ne el seguiment fins al 2030.

  • Un procés de participació ciutadana fins al 2030. El Pla nacional inclourà mecanismes de seguiment, avaluació i identificació de nous compromisos que incorporin la participació de la ciutadania, la societat civil organitzada, el món local, la comunitat científica, i els agents econòmics. Aquesta participació, contínua fins a l’any 2030, serà complementària a l’aliança d’actors públics i privats signants de l’Acord nacional per a l’Agenda 2030 que impulsa el Parlament de Catalunya.

  • Càlcul dels indicadors dels ODS per a Catalunya. L’Idescat i el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència impulsaran durant l’any 2019 el càlcul, per a Catalunya, dels 100 indicadors d’Eurostat sobre els ODS. Per fer-ho comptaran amb la participació de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya.

  • Cicles de conferències i debats sobre els ODS. Pel que fa a la difusió de l’Agenda 2030 a Catalunya, s’han desenvolupat dos cicles de conferències sobre els ODS, un a l’estiu de 2017 i un altre a la tardor de 2018. Aquestes conferències, que han comptat amb ponents nacionals i internacionals, han servit, d’una banda, per donar a conèixer l’Agenda 2030 i el posicionament i compromís del Govern de Catalunya i, de l’altra, per discutir els principals reptes per a la implementació de l’Agenda 2030 amb els agents socials, representants del sector privat, de l’acadèmia i altres organitzacions presents a les sessions.

  • Partícips dels fòrums de Nacions Unides. En l’àmbit de projecció exterior de l’Agenda 2030 de Catalunya, el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència ha estat participant del Fòrum Polític d’Alt Nivell per al Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides (HLPF per les sigles en anglès) en les edicions de 2017 i 2018. Aquest fòrum és la plataforma dissenyada per Nacions Unides per fer seguiment dels avenços a escala mundial en la implementació de l’Agenda 2030; promoure que els estats retin compte dels compromisos adoptats a través de les revisions nacionals voluntàries; compartir bones pràctiques, i forjar aliances per a la consecució dels ODS. Així mateix, aquest 2018, el Departament va participar del Festival d’Acció Global per al Desenvolupament Sostenible, on es van presentar propostes innovadores en la implementació de l’Agenda 2030.

  • Socis presents a les xarxes internacionals. Complementàriament, el Govern de Catalunya forma part de xarxes internacionals que tenen incorporat el mandat de l’Agenda 2030 de Nacions Unides i els seus 17 ODS. És el cas de la Xarxa de Governs Regionals per al Desenvolupament Sostenible (nrg4SD), a través de la qual Catalunya va participar en les discussions prèvies conduents a l’aprovació de l’Agenda 2030 de Nacions Unides i va poder tenir un estand de representació al HLPF d’enguany. El Govern també forma part de la xarxa Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), una xarxa que va possibilitar que el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència participés com a ponent al Fòrum d’Autoritats Locals i Regionals de Nacions Unides el 2018. Catalunya també és membre d’ORU Fogar, que va permetre que el Govern català participés activament de l’Assemblea a la xarxa, que tenia per objectiu tractar sobre la implementació regional de les tres grans agendes globals: l’Agenda 2030, l’Agenda Urbana, i l’Acord de París sobre canvi climàtic.

  • Una contribució reflectida en l’estructura institucional. Dins del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència hi ha dues direccions generals que no només participen en fòrums internacionals, sinó que duen a terme actuacions fora de Catalunya en el marc de l’Agenda 2030. D’una banda, la Direcció General d’Afers Multilaterals centrarà bona part dels seus esforços i recursos per al 2019 a forjar aliances internacionals per a la consecució dels ODS, fent projectes multiactor i multinivell en col·laboració amb organismes multilaterals. D’altra banda, la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament està en procés d’aprovar el nou Pla director 2019-2022, imbuït de l’esperit de l’Agenda 2030, la qual seguirà estenent l’acció exterior catalana en l’àmbit de la cooperació a través de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

La visió del Govern de Catalunya

El clima mundial ha evolucionat sempre de manera natural, però les proves convincents obtingudes arreu del món revelen que a l’actualitat hi ha en marxa un nou tipus de canvi climàtic que posa en perill els ecosistemes naturals i el desenvolupament econòmic i social, així com la salut i el benestar de la humanitat.

Per tal de donar resposta a aquesta problemàtica, les Nacions Unides celebren des de 1995 (Berlín) les anomenades conferències de les parts (COP) per debatre i establir l’agenda sobre el canvi climàtic. La COP 21, celebrada el 2015 a París, va concloure amb l’adopció d’un acord històric per combatre el canvi climàtic i impulsar mesures i inversions per a un futur baix en emissions de carboni, resilient i sostenible. L’Acord de París té per objectiu mantenir l’augment de la temperatura d’aquest segle molt per sota dels 2 °C i reforçar la capacitat per afrontar els impactes del canvi climàtic.

 

Com hi contribuïm des de Catalunya

Conscients del repte que suposa el canvi climàtic, el Govern de Catalunya ha estat impulsant diverses polítiques ambientals des de fa més d’una dècada. Durant els darrers anys, s’ha avançat de manera molt rellevant en els àmbits de la planificació pública per tal de reduir emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i afavorir la transició cap a una economia neutra en emissions. En aquest sentit, cal destacar el Pla de l’energia i el canvi climàtic de Catalunya 2012-2020.

  • La llei del canvi climàtic. El resultat més destacat ha estat l’aprovació de la Llei del canvi climàtic (Llei 16/2017). Aquesta llei, que és pionera entre els països del sud d’Europa, adapta la legislació comunitària europea a l’àmbit català i defineix cinc objectius bàsics: 1) reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) i afavorir la transició cap a una economia baixa en carboni; 2) reforçar i ampliar les estratègies i plans engegats anteriorment en aquest àmbit; 3) promoure i garantir la coordinació de totes les administracions públiques catalanes, i fomentar la participació de la ciutadania, dels agents socials i dels agents econòmics; 4) esdevenir un país capdavanter en la investigació i aplicació de noves tecnologies, i reduir la dependència energètica de Catalunya de recursos energètics externs, i 5) fer visible el paper de Catalunya al món, tant en els projectes de cooperació com en la participació en els fòrums globals de debat sobre el canvi climàtic.

  • Col·laboració internacional. Pel que fa a la col·laboració multinivell, el Govern de Catalunya participa en projectes europeus tant en l’àmbit de la mitigació com de l’adaptació al canvi climàtic. En l’àmbit de mitigació, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic forma part del projecte LIFE Climark per a la mitigació dels efectes del canvi climàtic. En relació amb l’adaptació, el Departament de Territori i Sostenibilitat participa en diversos projectes LIFE cofinançats per la Unió Europea —LIFE MEDACC, LIFE+ PLETERA, LIFE EBRO-ADMICLIM i LIFE CLINOMICS—, així com d’altres projectes centrats en aigua —BEWATER— o en la cooperació transfronterera Programa POCTEFA —Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC) i ECTAdapt Interreg V Espanya-França-Andorra—.

  • L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic. En relació amb la presència catalana a l’àmbit internacional, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic participa a diverses xarxes en el marc de la lluita contra el canvi climàtic, entre les quals The Climate Group, ONU-Hàbitat Resiliència Urbana, Xarxa de Governs Regionals per al Desenvolupament Sostenible (nrg4sd), i l’Euroregió Pirineus-Mediterrània.

  • Estratègia d’impuls a l’economia verda i circular. A més, i assumint que la crisi econòmica del 2008 va afectar múltiples dimensions com la financera, l’alimentària, la climàtica, l’energètica o la social—, el Govern va aprovar el 2015 l’Estratègia d’impuls a l’economia verda i a l’economia circular. L’Estratègia va resultar en la creació d’un observatori de l’economia circular —Catalunya Circular—, que pretén afrontar el repte de la limitació dels recursos existents i la necessitat de superar el sistema econòmic lineal tradicional instaurat amb la revolució industrial.

La visió del Govern de Catalunya

Actualment la meitat de la població mundial viu en entorns urbans, i es preveu que el 2050 aquesta xifra evolucioni fins a les dues terceres parts. A més, els centres urbans generen el 80% del PIB mundial, alhora que ocupen només el 2% del territori. Per tant, a través de les ciutats es pot fer front als grans reptes del món: millorar la qualitat de l’aire, reduir el consum d’energies no renovables, minvar la desigualtat social i el desequilibri territorial o afavorir el creixement econòmic.

L’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar, l’any 2016 a Quito, la Nova Agenda Urbana, coneguda com a Declaració de Quito; un document de 175 punts que pretén guiar el desenvolupament urbà a escala mundial durant les properes dècades.

 

Com hi contribuïm des de Catalunya

  • Compromís ferm amb l’Agenda Urbana. A Catalunya, el Govern s’ha compromès a implementar la Nova Agenda Urbana a escala de país, mitjançant l’elaboració de l’Agenda Urbana de Catalunya, que permetrà afrontar els reptes que planteja el fenomen urbà per tal d’aprofitar les potencialitats de la urbanització i l’aglomeració, i alhora corregir-ne les debilitats. L’objectiu és posar les persones al centre de les polítiques públiques i vetllar per la consolidació d’un model urbà equilibrat, sostenible i integrador.

  • Memoràndum d’Entesa amb ONU-Hàbitat. El gener del 2017, el Departament de Territori i Sostenibilitat va signar un memoràndum d’entesa (MoU) amb ONU-Hàbitat, el Programa de les Nacions Unides per als Assentaments Humans, que permetrà que aquest organisme acompanyi, assessori i validi el procés d’elaboració de l’Agenda Urbana de Catalunya.

  • L’Assemblea Urbana de Catalunya. Per treballar en aquesta direcció, el Govern ha creat l’Assemblea Urbana de Catalunya, un òrgan inclusiu i transversal que agrupa els representants de tots els nivells de l’Administració (la Generalitat de Catalunya i els governs territorials, metropolitans i locals) i representants de la societat civil i del sector productiu.

  • Participació en fòrums i cimeres internacionals. Amb l’objectiu d’impulsar l’Agenda Urbana de Catalunya, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha participat en diversos fòrums i cimeres internacionals promoguts per Nacions Unides, com ara: Hàbitat III (Quito, 2016), la novena sessió del World Urban Forum (Kuala Lumpur, 2018) i el Fòrum Polític d’Alt Nivell per al Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides (Nova York, 2018).
Data d'actualització:  20.11.2018