• Imprimeix

EDITORIAL de la directora general de Relacions Exteriors, Mireia Borrell Porta

18/12/2018 10:12
20181219_mireiaborrell2

Són temps incerts per a la Unió Europea; amb el ressorgiment de partits nacionalistes, populistes i d’extrema dreta que reneguen del projecte europeu, la sortida del Regne Unit en marxa i un trencament de l’ordre multilateral a nivell mundial. Són, per tant, temps per a reflexionar sobre els errors comesos tant a nivell europeu com a nivell de país, i dins d’aquesta reflexió, no hi pot faltar una al·lusió al fet que el projecte europeu ha estat, en gran mesura, un projecte de les elits. Un elitisme que funcionava al principi, quan es gaudia majoritàriament de la confiança i del consens de la societat, però que s’ha anat erosionant paulatinament i ha derivat a una crisi de legitimitat. Com ens recorden alguns acadèmics, quan els ciutadans veuen que no poden fer oposició real dins d’un ens polític – com el de la Unió Europea – passen a oposar-se a l’ens polític en qüestió.

En aquest context és absolutament necessari, i així ho creiem des de la Direcció General de Relacions Exteriors, que es creï un espai on els ciutadans puguin oposar-se, defensar, i en definitiva debatre, sobre els temes que els hi són més propers. Les polítiques d’immigració, de deute públic, de representació ciutadana, polítiques socials – de maternitat, hores treballades – canvi climàtic, les partides pressupostàries destinades a diferents col·lectius, són totes elles polítiques que es decideixen tant a nivell local, com regional, estatal i europeu, i que, per tant, és imprescindible que, quan són debatudes, s’hi destaqui el component europeu.

En aquest sentit, des de la Direcció General comptem amb instruments diversos. Estem ja posant en marxa el Pla Europa, un Pla amb el doble objectiu d’apropar la ciutadania catalana a la Unió Europea i de ser presents i influents en els grans debats europeus. El Pla aglutina tots els departaments de la Generalitat de Catalunya i compta ja amb un Llibre Verd on s’explica la posició preliminar del Govern en cinc grans eixos: la Unió Econòmica, Monetària i Política, l’Europa Social, els Pressuposts Europeus, la Política de Veïnatge i les Agendes Globals. Aquest Llibre Verd obre la porta a un procés de participació ciutadana que ja ha començat i agafarà força després de Nadal, on hi ha involucrades entitats de la societat civil d’arreu de Catalunya. La culminació del Pla Europa serà la publicació d’un Llibre Blanc a la primavera, coincidint amb les eleccions europees, que contindrà el posicionament de país – ciutadania i govern – en els grans temes europeus. Un posicionament que serà la nostra carta de presentació a Europa i a les institucions europees.

De manera similar, estem impulsant i treballant en l’elaboració de posicionaments de Govern per al proper nou marc financer pluriennal 2021-2027. En aquest s’expressa la visió de Catalunya com a país sobre els diferents programes i instruments financers de la UE, amb l’objectiu d’influir – fer lobby – en aspectes tals com el seu disseny i la seva aplicació. És clau que la nostra veu estigui present a Europa, ja que els pressupostos europeus ens afecten de manera directa, tant a les institucions com a la ciutadania.

Tant en l’àmbit dels posicionaments com en el del Pla Europa, l’àrea de Fons Europeus de la Direcció General hi juga un paper cabdal. Tot debat i lobby que es vulgui fer necessita d’un coneixement previ de les oportunitats i ajudes que brinda la Unió Europea. Si bé la informació sobre les ajudes europees no garanteix una major identificació amb el projecte europeu, sí que garanteix un major coneixement d’aquest. Dit d’una altra manera, no hi ha Pla Europa o lobby a les institucions europees efectius sense tenir una ciutadania altament informada. El web de Fons Europeus ofereix un mapatge de tots els fons europeus, explicant que són, com s’hi aplica, informant de les múltiples convocatòries d’ajut en multitud de temes, tals com la recerca, la formació de joves, la internacionalització de les empreses, la innovació, etc. El butlletí electrònic aglutina aquesta informació de manera setmanal, i el nou compte de Twitter @FonsUECat proveirà informació instantània i resumida dels aspectes més importants. De manera més important, a darrere d’aquestes eines s’hi troba un equip de persones altament professionals, gran coneixedores dels Fons i amb una voluntat de servir a la ciutadania catalana i al país en tot el que es pugui.

El resultat d’aquest treball no s’ha fet esperar: les entitats catalanes han obtingut el 21% del total del finançament europeu – en fons competitius – captat per les entitats espanyoles, i Catalunya ocupa la posició número 14 a la UE28 en percepció de fons; molt per sobre de països com Finlàndia o Irlanda. La catalana és una societat altament participativa, amb unes 900 entitats amb seu a Catalunya que van participar en 2.400 projectes finançats per la UE entre els anys 2014-2017, representant el 28% del total de projectes amb participació espanyola.

Una participació, en definitiva, que és el reflex d’una societat que és i se sent europea, que vol ser present i influent en els grans debats europeus, i que és part activa en dissenyar la nostra Europa, l’Europa que volem.  

 

Mireia Borrell Porta

Directora general de Relacions Exteriors

Estem ja posant en marxa el Pla Europa, un Pla amb el doble objectiu d’apropar la ciutadania catalana a la Unió Europea i de ser presents i influents en els grans debats europeus, com ara el de les finances europees (2021-2027)