• Imprimeix

L'estatut jurídic de les llengües catalana i aranesa a la UE

Des del punt de vista jurídic, l’estatut de la llengua catalana en el si de la UE presenta les característiques següents.

  1. El català no té la consideració de llengua dels tractats constitutius de la UE (Tractat de la Unió Europea -TUE- i Tractat de Funcionament de la Unió Europea-TFUE-), ni tampoc de llengua oficial i de treball de les institucions de la UE que preveu el Reglament 1/1958, que és la disposició que estableix el règim lingüístic bàsic de les institucions de la Unió Europea.
  2. El seu estatut jurídic actual es desprèn dels acords de naturalesa administrativa signats pel Govern espanyol amb diverses institucions i organismes de la UE. Aquests acords són també aplicables a les llengües basca, gallega i la variant aranesa de la llengua occitana, en aquest darrer cas d’acord amb l’estatut d’oficialitat adquirit per aquesta llengua en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006.
  3. El règim establert en aquests acords permet, en síntesi, un cert ús oficial d’aquestes llengües en les institucions de la Unió dintre dels límits i les condicions que ells mateixos determinen.
  4. D’acord amb les disposicions de l’article 55 del TUE i, per remissió, de l’article 358 del TFUE, les versions lingüístiques en llengua catalana i aranesa de tots dos tractats es troben actualment dipositades oficialment en la Secretaria General del Consell de la Unió. Aquestes versions, d’acord amb els termes establerts en els articles citats, no tenen la consideració de versions autèntiques dels tractats.

 

 

Els procés de negociació que va portar a la signatura de diversos acords administratius entre el Govern espanyol i les institucions i principals organismes de la Unió, té com a fites principals les següents:

  • Resolució de 30 de setembre de 2004 del Parlament de Catalunya per la qual s’insta el Govern de la Generalitat a promoure la declaració del català i de la resta de llengües de l’Estat com a llengües oficials de la Unió Europea.
  • Memoràndum del Govern espanyol, de 13 de desembre de 2004 presentat a la Secretaria General del Consell de Ministres de la Unió Europea de sol·licitud de reconeixement a la UE de totes les llengües oficials a Espanya.
  • Conclusions del Consell de Ministres de la Unió Europea, de 13 de juny de 2005  que estableixen la possibilitat d’un ús oficial limitat en les institucions i organismes de la UE de llengües que no siguin les que tenen la consideració de llengües oficials i de treball de les institucions europees.


A partir de la possibilitat oberta en aquestes Conclusions el Govern espanyol va signar els acords administratius amb les institucions i organismes següents: Consell de Ministres (7 de novembre de 2005); Comitè de les Regions (16 de novembre de 2005); Comissió Europea (21 de desembre de 2005);  Comitè Econòmic i Social (7 de juny de 2006); Defensor del Poble Europeu (30 de novembre de 2006); i Tribunal de Justícia de la Unió Europea (27 d’abril de 2009).

A més d’aquests acords, cal assenyalar també la decisió adoptada per la Mesa del Parlament Europeu i l’intercanvi de cartes, de 3 de juliol de 2006, entre el President del Parlament Europeu i el Secretari d’Estat per a la Unió Europea, que permet una comunicació escrita del ciutadà amb la Cambra europea en aquestes mateixes llengües.

Finalment, cal recordar també que aquesta mateixa possibilitat oberta per les Conclusions de 13 de juny de 2005 ha estat també utilitzada pel Govern de la Gran Bretanya en relació a la llengua gal·lesa. Concretament, a partir de l’any2008 ha signat acords de contingut pràcticament idèntic als signats pel Govern espanyol, amb el Consell de Ministres, la Comissió Europea i el Comitè de Regions.

En  cadascun dels acords administratius signats fins al moment, es fixen les condicions pràctiques de l’ús oficial de llengües diferents al castellà per a cada institució i organisme.

De manera general allò que es preveu en els distints acords és la possibilitat d’utilitzar el català, el gallec i el basc en els supòsits següents:

  • Intervencions orals dels representants autonòmics en algunes institucions i organismes de la Unió
    Poden tenir lloc en les sessions formals del Consell de la Unió i en les sessions plenàries del Comitè de les Regions quan hi intervinguin representants de Comunitats Autònomes que disposen de llengua oficial. Convé assenyalar que la representació de Catalunya en el Comitè de les Regions utilitza habitualment el català d’ençà de l’entrada en vigor de l’acord amb aquest òrgan. En el cas del Parlament Europeu, no s’ha conclòs cap acord que permeti l’ús de llengües cooficials en els plenaris de la cambra.
     
  • Publicació de disposicions oficials de la Unió Europea
    Es poden traduir els actes adoptats en codecisió, és a dir, dels actes que cal que siguin adoptats de manera conjunta pel Parlament Europeu i el Consell de Ministres. Aquestes traduccions no tindran validesa jurídica i tampoc no es publicaran en el Diari Oficial de la Unió Europea, sinó únicament en un lloc web del Consell. El ciutadà que ho demani podrà sol·licitar una còpia d’aquest acte.
     
  • Comunicacions escrites dels particulars -ciutadans, empreses-  amb les institucions i òrgans de la UE
    Es poden realitzar a través d’un organisme intermediari designat per l’estat espanyol, el qual s’encarregarà de fer les traduccions de l’escrit al castellà (llengua oficial i de treball de les institucions de la Unió) i enviar-lo a la institució de la Unió a la qual va dirigit. Aquesta institució haurà de respondre en castellà i enviar la seva resposta a l’organisme intermediari perquè aquest faci la traducció al català i la transmeti al ciutadà. Pot haver-hi excepcions a aquest sistema si la institució comunitària té la voluntat i la capacitat de respondre directament al ciutadà en català. En particular aquest és el cas de les comunicacions escrites dels ciutadans amb el Parlament Europeu.
    S'ha d’assenyalar, tanmateix que, llevat de l’acord amb el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), aquest organisme intermediari encarregat de fer les traduccions no ha estat designat o creat, la qual cosa ha dificultat en bona manera la posada en marxa i aplicació pràctica de tots aquests acords.
    Finalment cal indicar també que els distints acords preveuen també que el Govern espanyol assumeix el compromís de fer-se càrrec de les despeses directes i indirectes que comporti la seva aplicació per part de  les institucions i organismes comunitaris.
     
  • Comunicacions escrites dels particulars -ciutadans, empreses-  amb el Parlament Europeu
    Per la seva banda, un acord de la Mesa del Parlament Europeu permet la comunicació escrita entre els ciutadans i el Parlament en les llengües addicionals, és a dir, aquelles no oficials però que disposen d’un estatut d’oficialitat reconegut en l’àmbit intern per un estat membre. Aquest acord va ser notificat al Govern espanyol mitjançant un intercanvi de cartes recíproques entre el President del Parlament Europeu i el Secretari d’Estat per a la Unió Europea.
     

 

Data d'actualització:  23.02.2017