• Imprimeix

Estatut d'Autonomia i Unió Europea

L’ Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 dedica el seu Títol V a les relacions institucionals de la Generalitat. En ell s'hi  tracten les seves relacions  amb l'Estat i amb la resta de comunitats autònomes (capítol I), les seves relacions ambla Unió Europea (capítol II, articles 184 a 192) i la seva acció exterior en general (capítol III).

A més de l'esmentat capítol II, altres preceptes de l'Estatut també recullen disposicions derivades de la pertinença de Catalunya a la UE. Així, per exemple, el seu article 3 assenyala que Catalunya té en l'Estat espanyol i en la Unió Europea el seu espai polític i geogràfic de referència i incorpora els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet de formar-ne part; l'article 6.3 disposa que la Generalitat i l'Estat han d'emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l'oficialitat del català a la Unió Europea, i l'article 113 estableix que correspon a la Generalitat el desplegament, l'aplicació i l'execució de la normativa de la Unió Europea quan afecti l'àmbit de les seves competències, en els termes que estableix el títol V.

Cal remarcar que la via desenvolupada per l'Estatut ha estat seguida posteriorment per altres comunitats autònomes que també han aprovat la modificació dels seus respectius estatuts d'autonomia, com és el cas de la Comunitat Valenciana, Extremadura, Andalusia, Aragó, les Illes Balears i Castella-Lleó.

De forma resumida, el capítol sobre les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea tracta principalment de les següents matèries:

  • Participació en la revisió i l'elaboració dels tractats de la Unió Europea
    La Generalitat ha de ser informada pel Govern de l'Estat de les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació subsegüents. Conseqüentment, tant el Govern de la Generalitat com el Parlament de Catalunya poden fer arribar al Govern de l'Estat i a les Corts Generals les observacions que considerin oportunes. S'estableix, a més, la possibilitat d’incorporar representants de la Generalitat a les delegacions espanyoles que participin en els processos de revisió i negociació dels tractats.
  • Participació en els afers relacionats amb la UE que afectin les competències o els interessos de Catalunya.
    La Generalitat pot participar en la formació de les posicions de l’Estat davant la Unió Europea, i també en les institucions i organismes de la Unió, especialment en les sessions formals i els grups preparatoris del Consell de Ministres i en els comitès de la Comissió Europea. Aquesta participació té lloc en un marc de cooperació multilateral amb l’Estat i la resta de comunitats autònomes i, per als afers que afectin exclusivament Catalunya, per mitjà d’una relació bilateral amb l’Estat. Aquesta última possibilitat s’articula formalment en el propi Estatut a partir de la Comissió Bilateral Generalitat – Estat prevista en el capítol I del mateix Títol V, la qual té la funció, entre d’altres, de fer el seguiment de la política europea per garantir l’efectivitat de la participació de la Generalitat en els assumptes de la UE.
  • Participació en el control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat.
    El Parlament de Catalunya participa en els procediments de control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableix el dret de la Unió Europea amb relació a les propostes legislatives europees quan afectin competències de la Generalitat.
  • Desenvolupament i aplicació del dret de la Unió Europea.
    La Generalitat aplica i executa el dret comunitari en l’àmbit de les seves competències.
  • Fons Europeus.
    La Generalitat ha de gestionar els fons europeus en les matèries de la seva competència.
  • Accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
    La Generalitat té accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. El Govern de Catalunya pot instar al Govern espanyol a iniciar accions davant el Tribunal de Justícia de la UE en defensa dels legítims interessos i competències de la Generalitat.
  • Reconeixement de l’oficialitat de la llengua catalana.
    La Generalitat i l’Estat es comprometen a emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català a la UE.
  • Delegació de la Generalitat davant la UE.
    La Generalitat pot establir una delegació a Brussel·les per defensar millor els seus interessos  davant les institucions comunitàries.

Cal dir també que, com a conseqüència del recurs d'inconstitucionalitat presentat contra l’Estatut d’Autonomia per diputats del grup parlamentari del Partit Popular al Congrés, el 28 de juny de 2010 el Tribunal Constitucional va emetre la sentència 31/2010.

En la seva decisió, el Tribunal Constitucional, va anul·lar diversos preceptes de l'Estatut i respecte d’altres en va precisar la seva interpretació constitucional.

Tanmateix, i pel que fa als articles de l’Estatut que fan referència a la Unió Europea que van ser recorreguts en el recurs esmentat,  cal destacar que la sentència del Tribunal Constitucional en va avalar la seva plena constitucionalitat.

D’altra banda, cal assenyalar que el passat mes de desembre el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 16/2014, del 4 de desembre, d'acció exterior i de relacions amb la Unió Europea. El capítol I del  títol II d’aquesta llei, denominat “relacions institucionals de la Generalitat a l’exterior i en l’àmbit de la Unió Europea”, desenvolupa alguns dels preceptes estatutaris en aquesta matèria.

Aquesta llei ha estat posteriorment desplegada pel  Decret 207/2015, de 22 de desembre pel que fa a diversos aspectes relatius als òrgans de coordinació i seguiment que s’hi preveuen.

Data d'actualització:  23.02.2017