• Imprimeix

Viure, estudiar i treballar a Alemanya

a)       Cercar allotjament

b)       Empadronar-se

c)       Sistema sanitari

d)       Obrir un compte bancari

e)       Telèfon

f)        Comunitats catalanes a Alemanya 

g)       Transport

h)       Aprendre alemany

 

a) Cercar allotjament

La majoria d'ofertes immobiliàries dels diaris es troben a les edicions del cap de setmana a l'apartat d'anuncis breus (Kleinanzeigen) o a una secció especial (Immobilienteil) amb el nom de Wohnangebote (ofertes d'habitatge) o Vermietungen (lloguers).

També es pot contactar amb agències immobiliàries, que en alemany s'anomenen Makler o Immobilienmakler. La majoria d'aquestes empreses cobren una comissió per la seva feina d'intermediació (Provision), per valor d'un a dos mesos del preu del lloguer o d'un tant per cent del preu de venda.

Internet s'ha convertit en el sistema més popular i àgil per cercar habitatge. Allà hi conviuen una minoria d'ofertes de particulars amb ofertes de les agències immobiliàries. Algunes de les pàgines més conegudes són:

 

Quan es lloga un habitatge sempre es firma un contracte de lloguer (Mietvertrag) en què consten els drets i deures del llogater i del propietari. Cal llegir atentament les dades referents a la durada del contracte i el termini de rescissió, ja que sovint són diferents als habituals a Catalunya. Sovint es tracta de contractes blocats durant un any, és a dir, que la rescissió del contracte és possible a partir d’un any. En termes generals, s'exigeix al llogater que tingui un compte bancari alemany i que dipositi una fiança (Kaution) equivalent a un, dos o tres mesos de lloguer. Aquesta fiança s'acostuma a dipositar en un compte d’estalvi especial.

Una peculiaritat dels lloguers a Alemanya és la distinció entre Kaltmiete (lloguer sense despeses adicionals) i Warmmiete (lloguer amb despeses incloses). El primer és el lloguer base, mentre que el segon inclou, a més, un càlcul aproximat de les despeses mensuals de calefacció i aigua, que es paguen per avançat i s'ajusten de manera precisa a final d'any. Generalment, els rebuts d'electricitat i telèfon van directament al llogater, i l'aigua i la calefacció, al propietari.

S’ha de tenir en compte que en moltes ocasions la Warmmiete no inclou l’energia, és a dir, la llum. També és important saber si els pagaments que es fan referents a les despeses mensuals són en un concepte aproximat i si es pagaran mitjançant Vorauszahlungen (pagaments per avançat) que a final d’any s’ajustaran al consum real: en cas d’haver consumit menys ens tornaran diners i, en cas contrari, aquests pagaments es faran de manera pauschal, és a dir, d’una manera global acordada. En aquest darrer cas, no és té dret a exigir que es retorni allò que s’ha pagat de més.

Un altre aspecte que cal tenir en compte és que les cuines sovint es lloguen sense mobles. En els pisos d’estudiants, això no és un problema perquè sempre hi haurà una pica i fogons, però si volem llogar un pis sencer i volem que tingui cuina, s’ha d’estar atent i buscar allotjaments amb les sigles EBK Einbauküche.


Allotjament per a estudiants
Algunes pàgines s'adrecen especialment a estudiants o a persones que volen compartir pis:

 

Els estudiants també poden optar per viure en una residència estudiantil. Les organitzacions universitàries d'ajuda als estudiants (Studentenwerke) ofereixen informació sobre aquest tema.

 

b) Empadronar-se

Els ciutadans de la Unió Europea (UE) gaudeixen d'una àmplia llibertat d'elecció del lloc de residència dins la UE. En aquest sentit, poden entrar a Alemanya per cercar feina sense necessitat de visat. Des del 29 de gener de 2013 tampoc necessiten cap certificat del seu dret de residència (Freizügigkeitsbescheinigung). Les autoritats d'estrangeria no han d'aprovar l’estada dels ciutadans de la UE, però aquests ciutadans sí que han d’empadronar-se l’oficina de registre (Bürgeramt) corresponent de la seva localitat presencialment o demanar una cita prèvia per internet, en un termini màxim de dues setmanes després d’aconseguir un domicili fix. Per exemple, a Berlín: www.berlin.de/buergeramt/ [més informació: meldeaemter.de]. 

És aconsellable dur el certificat d’empadronament (Anmeldung) sempre al damunt, ja que el demanen per fer molts tràmits quotidians, des de llogar un cotxe a obrir un compte bancari. En cas de pèrdua se’n pot demanar una còpia autèntica (Ausfertigung), com un segon original, i les còpies que necessiteu al Bürgeramt de la vostra ciutat; sovint per aquest servei és necessari abonar algun tipus de taxa.

També és molt aconsellable inscriure’s al Consolat Espanyol de la vostra demarcació. A part de ser molt important per temes referents al cens i de caire estadístics, també pot ser molt útil en cas que us robessin o tinguéssiu algun problema de qualsevol tipus. Penseu que si perdéssiu o us robessin els documents d’identitat no podríeu, per exemple, volar a Catalunya fins que en tinguéssiu un altre. Si s’hi està inscrit, es facilita i s’agilitza enormement la feina dels funcionaris consulars.

 

c) Sistema sanitari

Dins de la Unió Europea hi ha un acord que garanteix tractament mèdic gratuït per als ciutadans de la UE a Alemanya. Des de l'1 de juny de 2004, els ciutadans europeus que viatgen dins de l'Espai Econòmic Europeu han de sol·licitar al seu país d'origen la targeta sanitària europea, que simplifica el procediment per rebre assistència quan es troben en un altre país, ja sigui de pas o durant una temporada breu.

A Catalunya, la targeta sanitària europea s'ha de sol·licitar a les oficines de la Seguretat Social.

Amb la targeta sanitària europea es pot anar directament a la consulta del metge, que fa omplir un formulari en el qual s’ha de seleccionar la mútua pública (Gesetzliche Krankenkasse), com ara TKAOK o BEK, a la qual la persona es vol acollir. Aquesta mútua pública és la que realitza els tràmits amb la seguretat social espanyola.

Si es vol establir la residència a Alemanya a llarg termini, s'ha de canviar la targeta sanitària europea per una assegurança mèdica alemanya de règim privat, atès que aquesta targeta només es pot fer servir si s'està de vacances com a turista; en el cas de viure a Alemanya i encara no treballar-hi, la targeta té una validesa de tres mesos a comptar des de la finalització de l'últim contracte laboral a l'Estat espanyol, independentment de la data de caducitat que hi hagi a la targeta. Els residents amb contracte laboral alemany (menys amb contractes Minijob, vegeu l'apartat h de la secció "Treballar a Alemanya") automàticament i de manera obligatòria, estan assegurats a una mútua pública. Per tal d'obtenir una informació més acurada al respecte, es recomana posar-se en contacte amb la Seguretat Social. 

d) Obrir un compte bancari

Obrir un compte corrent a Alemanya és relativament fàcil: l'únic que cal és disposar d’un domicili fix i presentar el document d'empadronament (Anmeldung). En el cas d’aquelles persones que estiguin estudiant i no estiguin empadronades, en la majoria dels casos amb la matrícula de la universitat ja és suficient.

A Alemanya hi ha un gran nombre de bancs (Bank) i caixes d’estalvi (Sparkasse), que ofereixen serveis i cobren comissions semblants.

La modalitat de compte corrent més popular és el Girokonto, que permet fer les transaccions monetàries més habituals, així com ingressar-hi la nòmina o domiciliar-hi pagaments.

Pel que fa a les targetes, cal fer esment que a Alemanya hi ha molts comerços i restaurants que només accepten les targetes Maestro EC (electronic cash), una targeta de dèbit que no ha de ser confosa amb l’Eurocard.

És important remarcar que gairebé tots els bancs cobren comissions mensuals si no es tenen ingressos habituals que superin una determinada quantitat. És important per als estudiants i per a tots aquells altres ciutadans que no tinguin gaire ingressos que s’informin i en cas de considerar-ho necessari busquin aquells bancs que no en cobren, normalment les versions en línia de tots els bancs.

 

e) Telèfon i Internet

Hi ha un gran nombre de companyies que ofereixen serveis de telefonia mòbil. Les més conegudes a Alemanya són T-Mobile (Deutsche Telekom), Vodafone , O2 i Base, però també hi ha companyies més petites i/o en línia que poden oferir preus competitius. Entre les modalitats que es poden escollir a l’hora de contractar un operador, la més usual és la de signar un contracte, per al qual la majoria d’operadors demanen una permanència de dos anys. El mateix succeeix amb la contractació d’Internet. Tot i això, existeixen operadors low cost com 1&1, Congstar, Blau o Fonic, així com també companyies telefòniques de supermercats com ALDI, LIDL, NETTO, PENNY, entre d’altres, que permeten contractar una línia sense permanència (ohne Mindestlaufzeit) a canvi de determinades condicions com, per exemple, pagar uns diners més per donar-se d’alta. Aquests proveïdors low cost operen amb les línies telefòniques de les grans companyies esmentades abans. 

Una alternativa al contracte és la targeta de prepagament (Prepaid-SIM-Karte). Aquestes targetes es poden adquirir i recarregar als estancs, locutoris i tendes de queviures, entre altres. La targeta de prepagament no només serveix per a trucar sinó que hi ha la possibilitat de contractar una tarifa d’Internet a preus molt competitius per a smartphones

Contractar una línia de telèfon fix és relativament fàcil. El més ràpid és dirigir-se a algun punt d’atenció de les companyies telefòniques que hem anomenat a l’anterior paràgraf. Ells us diran els passos a seguir. Tingueu en compte que normalment les que tenen punts d’atenció no són les més econòmiques, però a vegades és el més senzill quan l’idioma no s’acaba de dominar prou com per contractar quelcom per telèfon. A la majoria dels pisos, la connexió de telèfon ja existeix i només cal demanar que l’activin. El cost és d’uns 60 euros i el temps d’espera és de 2 a 3 dies. S’ha de tenir en compte que molts cops amb la contractació d’un proveïdor d’Internet la línia hi va inclosa.

Val a dir que les lleis que regulen els drets de propietat intel·lectual a Alemanya són molt més estrictes que les espanyoles. Igualment, l’empresa que vetlla per aquests drets en el camp de continguts musicals i multimèdia, anomenada GEMA, també ho és. Si es descarrega un contingut il·legal, ja sigui música o vídeo, la persona està fàcilment exposada a rebre una forta sanció econòmica, entre altres conseqüències.

 

f) Comunitats catalanes a Alemanya 

Les comunitats catalanes a l’estranger són entitats constituïdes per catalans o catalanòfils que tenen com a objectiu promoure Catalunya i assistir els catalans a l’estranger. Actualment, hi ha les següents comunitats catalanes a Alemanya: 

Katalanischer Salon (Berlín)     
www.katalanischer-salon.de

Catalanets e.V. (Berlín)
www.catalanets.de

Associació Catalana d'Hamburg "El Pont Blau" (Hamburg)
www.elpontblau.de

Associació Catalana d'Essen
www.ccessen.cat

Centre Cultural Català de Frankfurt (Frankfurt am Main)
www.catalans-frankfurt.org

Stuttcat – Catalans a Stuttgart
http://stuttgart.catalansalmon.com/

Centre Cultural Català de Colònia
https://centrecatalacolonia.wordpress.com

Verein zur Förderung der Städtepartnerschaft Köln-Barcelona (Colònia)
www.koeln-barcelona.de

Centre Català de Munic (Munic)
www.casalmunic.de

Catalanens (Munic)
https://catalanens.wordpress.com/

La Tertúlia - Cultura i llengua catalanes a Munic
www.catalamunic.com

Casal Català de Hannover           

Associació Germano-Catalana / Deutscher Katalanistenverband
www.katalanistik.de

Gemeindepartnerschaft Weingarten (Baden) – Olesa de Montserrat
www.weingarten-baden.de/gemeinde/partnergemeinden.html

 

 

 g) Transport

El transport públic a Alemanya és molt eficaç però també relativament car. Tot i això, normalment existeixen uns tipus de bitllets més assequibles per a menors d’edat, estudiants, becaris, aturats o jubilats, entre altres. De la mateixa manera, aquests col·lectius acostumen a poder gaudir de descomptes en museus, esdeveniments esportius, activitats culturals, etc.

Una desena de ciutats d’Alemanya tenen xarxa de metro, que gairebé sempre està complementada amb tramvies i autobusos. La majoria de ciutats d’Alemanya són, però, força planes i accessibles, raó per la qual la bicicleta és un dels transports més emprats. En totes les ciutats hi ha encants (Flohmärkte) on es poden comprar bicicletes de segona mà.

Per moure’s arreu del territori alemany, la xarxa de trens de la Deutsche Bahn abasta tot el territori i permet arribar qualsevol punt de forma relativament ràpida. Hi ha trens de rodalies (vegeu el mapa segons l’Estat federat), trens exprés Intercity (IC) o EuroCity (EC) (vegeu el mapa) i el tren d’alta velocitat InterCityExpress (ICE) (vegeu el mapa), els quals tenen uns preus força elevats. En alguns trams operen companyies ferroviàries alternatives com Metronom.

Hi ha moltes ofertes com el Schönes-Wochenende-Ticket que permeten moure’s amb el tren arreu d’Alemanya de forma més assequible. Gairebé tots els Länder a Alemanya tenen aquesta modalitat de bitllet que es diu Wochenende Ticket o similar. Amb aquest bitllet poden viatjar normalment fins a 5 persones per a tot arreu d’ Alemanya. El problema és que es necessita temps, atès que aquest tiquet no permet agafar ICE o IC (trens ràpids), sinó que sempre s’ha de viatjar amb trens regionals (Nahverkehr). Durant la setmana, dies feiners, existeix també la possibilitat de viatjar per tot el Land on us trobeu amb tiquets que porten el nom del Land en qüestió. Així doncs, el Baden-Württemberg Ticket permetrà viatjar fins a 5 persones amb Nahverkehr per tot el Land.

Per aquells a qui els agradi viatjar, tingueu present que és possible contractar una targeta de descompte de la Deutsche Bahn. En funció de l’assiduïtat amb què viatgeu, hi ha diferents tipus de descomptes (p. ex. la Bahn Card 25 ofereix descomptes a qualsevol trajecte i preu del 25 %).

Pel que fa al transport per carretera, actualment existeixen diverses companyies d'autobusos com Flixbus, DeinBus.de, Eurolines o IC Bus que ofereixen nombrosos trajectes, tant dins del territori alemany com amb ciutats europees veïnes a preus molt competititus.  

Una altra alternativa més econòmica per viatjar d’una ciutat a una altra és mitjançant el cotxe compartit (Mitfahrgelegenheit).  

 

 h) Aprendre l'idioma

A tot Alemanya es pot trobar una gran diversitat d’escoles i centres d’idiomes en què es pot aprendre alemany. Les Volkshochschulen són centres públics i oberts a tothom repartits per tot el territori alemany que gaudeixen d’un bon reconeixement i, a més, ofereixen un preu molt assequible. El Goethe Institut és l’escola oficial per a l’aprenentatge de la llengua alemanya i ofereix, a més, activitats culturals i de formació.

Una bona opció per practicar l’idioma és buscar-se un tàndem o assistir a una tertúlia o Stammtisch. Un tàndem és una trobada entre dues persones que parlen llengües diferents i que s’interessen per la llengua de l’altre. Un Stammtisch és el mateix però a nivell col·lectiu, és a dir, un grup de persones es troba en un punt de reunió, un bar per exemple, i fan intercanvi d’idiomes. Aquests mètodes acostumen a ser gratuïts. A internet es poden trobar diferents pàgines web que serveixen per cercar tàndems i tertúlies arreu d’Alemanya. Normalment des dels lectorats de català de les universitats alemanyes es faciliten tàndems alemany-català. Una altra manera de trobar tàndems interessats a parlar català és posar un anunci al taulell d’anuncis (Pinnwand) de les universitats i a diferents facultats.

a) El sistema educatiu alemany

b) Com apunto el meu fill a l’escola?

c) Escoles privades

d) Classes de reforç

e) El sistema universitari alemany

f) Les escoles de formació d’adults 

 

a) El sistema educatiu alemany

El sistema educatiu alemany és molt complex. La cultura i, en particular, l’ensenyament són competència dels Estats federats, mentre que la federació té només la funció de supervisió del model educatiu. Cliqueu aquí per llegir sobre el sistema educatiu de cada Estat federat.

De manera general, el sistema d’ensenyament a Alemanya consta de diverses fases:
• Preescolar: aquesta fase no forma part del sistema escolar. Portar els nens a la guarderia (Kinderkrippe o Kindertagesstätte/Kita, per a nens des de mesos fins a tres anys) o al parvulari (Kindergarten, per a nens d’entre tres i sis anys) no és obligatori i no té per què ser gratuït, encara que pot estar subvencionat, total o parcialment, depenent de l’autoritat local, dels ingressos dels pares i d’altres circumstàncies personals de la família. A banda dels Kindergarten també existeixen les Tagespflegepersonen normalment Tagesmutter, independents de qualsevol institució però habilitades per les autoritats per cuidar dels infants.
• Educació primària: és la primera etapa escolar obligatòria. Comprèn els primers quatre anys a l’escola primària (Grundschule) o a una escola especial per a nens amb dificultats (Förderschule o Sonderschule), encara que en alguns estats federats dura sis anys.
• Educació secundària I: els pares elegeixen si volen portar els nens a una Hauptschule, una Realschule, un Gymnasium o una Gesamtschule, segons la branca de coneixement que vulguin estudiar els nens o el sector en què vulguin dur a terme una formació professional. A l’hora de prendre aquesta decisió, els docents ofereixen recomanacions als pares d’acord amb les capacitats i el comportament de l’alumne.
• Educació secundària II: es pot seguir amb l’educació secundària superior (Gymnasiale Oberstufe) o en escoles dedicades a la formació professional (Berufsbildende Schule, Duales System...).
• Educació terciària: equivaldria al batxillerat o al cicle formatiu de grau mitjà del sistema català, i es pot dur a terme a Hochschulen, Berufsakademien, Fachakademien o Fachschulen.
• Educació quàrtica: anomenada Weiterbildung, o sigui, formació contínua, comprèn un àmbit molt ampli de formació.

 

b) Com apunto el meu fill a l’escola?

Atès que són els Estats federats els que tenen competència per regular i administrar el sistema educatiu, cal que cerqueu la informació corresponent a l’Estat federat on visqueu. Cliqueu sobre el nom del Land i us portarà a un enllaç de la conselleria d’educació corresponent:

 

c) Escoles privades

A Alemanya hi ha moltes escoles públiques que ofereixen una educació de molta qualitat als alumnes (cliqueu aquí per llegir una notícia sobre el rendiment dels alumnes alemanys). Tanmateix, la Constitució també estableix el dret a establir escoles privades (Privatschulen), que requereixen l’aprovació de l’estat federal i estan sotmeses a la legislació de l’estat federat corresponent. Actualment, uns 500.000 alumnes estan matriculats en alguna de les 2.500 escoles privades alemanyes. La majoria són escoles religioses: els pares tenen el dret de decidir si volen una educació religiosa per als seus fills o no. També existeixen escoles que segueixen mètodes alternatius com el Waldorf (Waldorfschulen), el Montessori (Montessorischulen) o les Alternativschulen, entre d’altres.

 

d) Classes de reforç

Actualment hi ha més de 3.000 acadèmies que ofereixen classes de reforç (Nachhilfe) o d’ampliació. A internet es poden trobar buscadors d’acadèmies o professors particulars, com BetreutNachhilfenet, webs de les pròpies acadèmies com Studienkreis o, cada cop més, pàgines web de reforç o ampliació com la de l’editorial Klett.

 

e) El sistema universitari alemany

Els estudiants alemanys han d'haver aprovat l’Abitur (la selectivitat alemanya) per obtenir una plaça a la universitat. Depenent de la formació universitària, hi ha una nota de tall ("Numerus clausus"), però cada universitat pot tenir, a més, altres criteris per seleccionar els seus alumnes.


Per a una persona que no ha cursat estudis secundaris a Alemanya (i no té l’Abitur), un primer requisit és haver superat la selectivitat en un altre país, que serà reconeguda com a equivalent a l’Abitur alemany. Un segon pas és la Zulassung: la universitat alemanya pot acceptar o no la sol·licitud de l’estudiant. Posteriorment, l'estudiant ha de superar l'anomenada prova d’admissió, que és la prova d’accés a la universitat, en la qual també es comprova que el nivell d’alemany sigui suficient per poder seguir les classes. Aquest nivell varia segons el tipus d’estudis que es vulguin realitzar, però normalment per entrar a aquelles carreres que s’imparteixen a universitats es demana la presentació conforme s’ha superat en alguna escola oficial el nivell C2 (mireu quin documents són oficials per tal d’acreditar el nivell) o la superació dels exàmens d’accés que elaboren les pròpies universitats (DSH) i que es realitzen 2 cops l’any i/o exàmens com el test DAF que són preparats per escoles autoritzades i es realitzen 4 cops l’any. En casos excepcionals de carreres tècniques, que es realitzen a les Fachhochschulen, es permet l’admissió de persones amb un nivell B2. En alguns casos també es requereixen coneixements d’altres llengües.

Si s'ha superat amb èxit un Bachelor a una universitat catalana, es pot demanar una plaça per fer un màster, un postgrau o una altra formació terciària. En aquest cas, el procediment és semblant al del Bachelor. Normalment, presentant el títol dels estudis realitzats a Catalunya, havent superat la prova d’accés i tenint el corresponent nivell d’alemany es compleixen els requisits d’admissió. Tingueu en compte que molt sovint no és suficient amb la presentació del títol universitari i us demanaran igualment la presentació de les notes del C.O.U i/o batxillerat juntament amb les de l’examen de la selectivitat.

Més informació:

Estudiar i investigar a Alemanya (DAAD) (es)

Estudis de Màster (Assist) (en, de)

En aquest enllaç es pot obtenir més informació sobre els estudis universitaris que es poden realitzar a Alemanya.

Per obtenir més informació sobre condicions d’admissió, reconeixement de certificats i nivell d’alemany es pot contactar amb el Servei Alemany d’Intercanvi Acadèmic (DAAD), les oficines d’admissió per a sol·licitants internacionals (Assist) o el Goethe Institut.

 

f) Les escoles de formació d'adults

Finalment, les escoles de formació d’adults (Volkshochschulen, VHS) tenen llarga tradició a Alemanya i ofereixen una àmplia gamma de cursos assequibles. Depenen dels ajuntaments o districtes i són obertes a tothom.

a)      Informació general

b)      Etiqueta empresarial

c)      Agències d’ocupació

d)      Treball d’au pair

e)      Treballar d’autònom

f)       Fer un pràcticum

g)      Reconeixement de certificats de formació

h)      Minijobs

 

a) Informació general

Normalment per treballar a Alemanya es requereix com a mínim un nivell d'alemany B2 del marc europeu comú de referència.

El portal europeu de la mobilitat professional, EURES, ofereix informació general i una borsa de treball per a Alemanya. És molt recomanable dirigir-se al corresponent conseller Eures del Servei d’Ocupació de Catalunya per assessorar-se. La Cambra de Comerç alemanya disposa d’una borsa d’ofertes de treball a Alemanya i la Conselleria de Treball i Immigració de l’ambaixada espanyola a Alemanya disposa d’una pàgina web dirigida a titulats dels àmbits de la sanitat, la docència, el turisme, l'hostaleria i l'enginyeria.
Altres aspectes que cal tenir en compte són la prestació contributiva per desplaçament a l'estranger i la informació de la Delegació del Govern Federal per a Migració, Refugiats i Integració: Welcome to Germany (en).

Altres informacions generals:

  • Portal europeu de la joventut: informació sobre viure i treballar a països europeus
  • Enic Naric: centres d’informació de convalidacions acadèmiques i professionals a Europa
  • Sistema Europass: model curricular europeu que consta de cinc documents per facilitar el desplaçament professional a Europa

Els catalans que tinguin la intenció de treballar a Alemanya poden optar a un lloc de feina sense necessitat d’obtenir un permís de feina.
Normalment es necessita una targeta per a la declaració d'impostos (Steuerkarte) i una targeta amb el número de seguretat social alemany (Sozialversicherungsausweis) que expedeix l'assegurança de pensions alemanya (Deutsche Rentenversicherung), però que tramita la mútua pública a la qual s’està inscrit. Aquesta targeta no té la mateixa funció que la targeta d’afiliació a la seguretat social espanyola, s’obté quan es realitza una activitat assalariada per primera vegada a Alemanya i correspon al número d’assegurança de pensió d’assalariat alemany. La targeta per a la declaració d'impostos sobre la renda, la proporciona el municipi de residència.

 

b) Etiqueta empresarial

Com és normal, a Alemanya existeixen uns codis de conducta, pràctiques i costums lleugerament diferents als de Catalunya. Podeu consultar la "Guia d'etiqueta empresarial alemanya " elaborada perla Delegació que ofereix un seguit de pautes breus que cal tenir en compte. 

 

c) Agències públiques d'ocupació

L’Agència Federal d’Ocupació (Bundesagentur für Arbeit) disposa d’agències repartides per tot el territori alemany i es dirigeix tant als empleats com als empleadors. Disposa d’una base de dades d’ofertes anomenada Jobbörse.

Els anomenats JobCenter, que pertanyen a les agències federals d’ocupació, gestionen els llocs de feina i de formació, aconsellen els ocupadors i els que cerquen feina, ofereixen ajuda per millorar les possibilitats d’ocupació i gestionen cursos de formació professional i de perfeccionament.
L'Agència Federal d'Ocupació disposa d'un departament, la Zentrale Auslands- und Fachvermittlung (ZAV), que dóna suport a les empreses alemanyes que volen contractar treballadors estrangers.
A continuació, trobareu una breu selecció d’alguns dels mitjans i portals que anuncien ofertes de feina:

Diaris/publicacions
Frankfurter Allgemeine Zeitung: http://stellenmarkt.faz.net/

Süddeutsche Zeitung: http://jobcenter.sueddeutsche.de/

Handelsblatt: http://www.karriere.de/ 
Die Zeit: http://www.jobs.zeit.de

Frankfurter Rundschau: http://www.fr-online.de/karriere/ 

 

Aquí teniu una Borsa de treball en línia per branques de coneixement.

 

També hi ha altres portals de feina en línia generalistes com per exemple

 

d) Treballar d'au-pair

Per obtenir més informació sobre la possibilitat de treballar d’au-pair en una família resident a Alemanya, podeu consultar la secció de la Direcció General de Joventut dela Generalitat de Catalunya dedicada a la feina d’au-pair a l'estranger.

 

e) Treballar d'autònom

Per informar-vos sobre els diferents règims i modalitats d’autònom que existeixen a Alemanya, podeu consultar l'Existenzgründerportal del Ministeri Federal d’Economia i Tecnologia alemany.

 

f) Fer un pràcticum

A Alemanya els pràcticums són molt habituals. Es poden dur a terme quan encara s'està a l'escola, abans de començar la universitat, durant els estudis superiors, etc. Poden estar lligats al que s'està estudiant o no, i poden ser remunerats o no. A la borsa de treball de l'Agència Federal d'Ocupació podeu trobar les ofertes disponibles en aquest moment, com també als portals UnicumPraboAIESEC o DGB Jugend

g) Reconeixement de certificats de formació

Ala República Federald’Alemanya, el reconeixement de certificats de formació és una tasca que correspon als Estats federats. Per aquest motiu, els interessats a convalidar els seus estudis a Alemanya per poder exercir en el seu camp professional han de dirigir-se a les institucions de l’Estat federat pertinent o consultar prèviament el procés d’harmonització europeu per a l’emissió de certificats de qualificació.

Més informació:  

Web del Ministeri d’Educació i Recerca alemany sobre reconeixement de certificats

Web enic-naric 

A continuació hi ha una breu llista d'institucions competents per al reconeixement i/o la convalidació de títols:

  1. Títols universitaris: conselleria de cultura de l'Estat federat pertinent o oficines d’examen dels estats federats (Landesprüfungsämter). Més informació: Deutscher Bildungserver
  2. Diplomes no acadèmics: Cambra d’Indústria i Comerç (Industrie- und Handelskammer), gremi d’artesans (Handwerkskammer)
  3. Diplomes de totes les escoles de formació professional: direccions generals d'ensenyament mitjà dels municipis corresponents

 

h)   Minijobs

Els Minijobs són contractes, la remuneració màxima dels quals és de 450 € al mes. Les hores màximes que es permet treballar depèn del sou que es cobri per hora (Stundenlohn). És a dir, si es té un sou de 10 € l’hora, no es podrà treballar més de 45 hores al mes. Moltes empreses ofereixen horaris flexibles, de manera que els Minijobs són una bona opció per als estudiants.

Tingueu en compte que només es poden tenir un cert número de Minijobs. En cap cas la suma dels salaris de tots els Minijobs pots superar al mes els 450 €.

A més a més, cal tenir en compte que a Alemanya és obligatori estar assegurat amb mèdic alguna assegurança mèdica (Krankenkasse). Els Minijobs no cobreixen aquestes despeses, és a dir, el Minijob no es fa càrrec de cap pagament a la Krankenkasse. Si no es té cap altre tipus de contracte de feina o s’està assegurat de qualsevol altra manera, els pagament a les Krankenkasse els heu de fer vosaltres i acostumen a costar uns 150 € al mes.

 

Data d'actualització:  07.06.2012